El 71% dels peixos retirats de l’Onyar amb pesca elèctrica són sacrificats per ser exòtics

En un dia es capturen 409 exemplars, dels quals 230 eren carpes que pesaven un total de 625 quilos i es traslladen al Ter 118 barbs i anguiles

Tapi Carreras

Tapi Carreras

L’empresa Sorelló va retirar ahir centenars de peixos del riu Onyar, al seu pas per Girona, amb una actuació de pesca elèctrica. La intervenció es va fer amb unes eines homologades que generen un camp elèctric que comprèn un màxim de cinc metres, tal com va explicar un responsable de l’operatiu, Quim Pou. La intervenció, que es va fer avançant metre a metre per dins del riu, deixava els peixos immobilitzats durant uns minuts i s’anaven agafant amb salabrets.

A continuació, s’examinava cada exemplar per saber si era d’una espècie exòtica o autòctona. Els exòtics invasors, prenent com a referència la llista del catàleg espanyol d’espècies invasores, es posaven en sacs o caixes seques i acabaven morint. Hi havia carpes (230 exemplars que van pesar un total de 625 quilos), gardins (1), misgurns (15), rútils (33) i peixos sol (12). El sacrifici dels animals invasors capturats és obligat, per llei.

Els autòctons s’anaven posant en recipients amb aigua i es traslladaven al riu Ter perquè sobrevisquin. Hi havia barbs de l’Ebre (92), barbs de muntanya (21) i anguiles (5). És comú confondre els barbs, que poden arribar als 80 centímetres d’allargada, amb carpes.

En total doncs es van retirar 409 peixos, dels quals un 28,9% es considera autòcton, tot i que el barb de l'Ebre, només ho és en aquell riu però a les comarques gironines és considerat invasor. Tot i això, el Departament d'Acció Climàtica ha optat per salvar-los ja que són autòctons en una part del territori.

Les primeres estimacions apuntaven segons el portaveu de l’empresa que, més d'un 95% de les captures corresponien a espècies exòtiques invasores i, per tant, s’havien de sacrificar. Un cop morts, una empresa especialitzada en tractament animal s’encarregava de la gestió final. La gran quantitat de peixos que es van trobar els treballadors, sobretot amagat sota l'ombra de la plataforma de la plaça Catalunya, sobretot carpes, va fer impossible retirar tots els exemplars en un sol dia. De fet, ja està previst repetir l'actuació al maig i al juny. Per tant, durant unes setmanes encara es podran veure alguns peixos.

El cabal de l'Onyar i la influència de la sèquia

L’Onyar baixa molt més sec del que ja és habitual i, a més a més, no rep aportació d’aigua de la sèquia Monar. Tot això ha provocat una reducció molt evident del cabal del riu en el tram urbà, ara al voltant dels 200 litres per segon. L’Onyar sol tenir ja de per sí, poca aigua. I la que arriba a Girona és quasi tota residual i depurada. En el tram que ressegueix el carrer del Carme, des del cementiri fins al pont de Pedra és visualment un fil d’aigua. Només augmenta el cabal quan entra l’aigua de la sèquia, procedent del riu Ter, que li multiplica per deu el cabal amb entre 1 i 3 metres cúbics per segon. Així, es genera la imatge que es veu de l’Onyar entre el pont de Pedra i el pont de Pedret. L’aigua de la sèquia, pel camí permet regar els horts de Salt i Santa Eugènia i, antigament, ajudava les fàbriques tèxtils.

Altres iniciatives en estudi

En paral·lel, s'està estudiant si s'impedeix que els peixos que hi ha a la confluència del Ter amb l'Onyar pugin cap al centre de la ciutat. Quim Pou va explicar que, inicialment, s'havien plantejat posar un tauló per evitar que els peixos remuntessin aprofitant una escala especial, però el poc cabal fa que aquest element estigui buit i, per ara, no s'aplicarà cap mesura. En paral·lel, l'Ajuntament també podria acabar instal·lant reixes metàl·liques en diversos punts de l'Onyar, en el tram de formigó, per evitar que els peixos accedeixin als punts on pràcticament no hi ha aigua.