Pediatria del Trueta estrena les ulleres de realitat virtual per fer perdre la por i angoixa als nens

A la Unitat Pediàtrica de l’Hospital Josep Trueta s’ha engegat el projecte Somia i Vola. La iniciativa neix amb la compra i l’ús d’unes ulleres de realitat virtual i una tableta que permeten als més petits allunyar-se de l’angoixa mentre els realitzen alguna cura o prova diagnòstica, però sense evadir-los de la realitat. I el resultat és que mentre pugen una muntanya russa o se submergeixen al fons del mar, l’angoixa i la por disminueixen. El projecte espera créixer. La llavor ha estat una cursa solidària de l’escola de Sant Jordi Desvalls que va destinar els diners a aquesta unitat i s’hi van sumar una altra donació del Montjuïc Girona Internacional School.

«Cada vegada que em punxen ho passo molt malament i tinc atacs d’ansietat, també em marejo». Ho va deixar escrit en una carta d’agraïment, l’Andreu el 19 de juny.  

La infermera pediàtrica de l’Hospital Josep Trueta, Miriam Puñet, explica que l’Andreu va patir un accident. «Té catorze anys, és més alt que jo, però és molt aprensiu», i cada vegada que havien de punxar-lo era molt dramàtic. Van decidir provar amb les ulleres de realitat virtual i el jove pacient va escollir viatjar entre muntanyes russes. «Avui tot ha estat diferent, m’havien de treure una via del braç molt llarga, m’han deixat les ulleres de realitat virtual i no m’he assabentat de res» perquè viatjava en una muntanya russa com el Dragon Khan, «superdivertida i que m’ha agradat molt». 

Es marejava, cridava, feia atacs d’ansietat greus, i amb això ens va anar bé

«Es marejava, cridava, feia atacs d’ansietat greus, i amb això ens va anar bé», explica Miriam Puñet, molt satisfeta del resultat que estan tenint. «Ocells, aigua de mar... la sensació és molt bèstia i el nen el que fa és evadir-se de la situació», diu, tot i que «igualment l’anem parlant, avisant, ara punxarem, ara traurem la tireta», perquè no es pretén evadir-lo del món, ja que després podria tenir un xoc amb la realitat.

L’Arai, de 8 anys, també va deixar a l’hospital una carta escrita el mateix 19 de juny relatant com ho va viure. En aquesta ocasió, la por va canviar per una experiència «superxula» i no va notar que li treien la via. Han estat provant en quines edats és més adient i amb l’ajuda fins i tot dels propis nens avesats a els noves tecnologies, han descarregat continguts. En una nena més petita, de 3 anys, es van adonar que s’atabalava i que, en aquest cas, preferia el contacte real amb la mare. 

Empatia entre nens

Aquets són alguns dels primers pacients a la planta de pediatria que han fet ús de les ulleres, un projecte que va néixer quan l’escola els va comunicar que els donarien la quantitat recollida durant la cursa. Puñet assenyala que «els agrada molt quan els expliquem que ha estat un projecte gràcies a una escola, això els crea molta empatia perquè hi ha nens de la seva edat que pensen en ells».

La Unitat Pediàtrica va decidir fer ús dels diners en un projecte d’humanització als pacients en comptes de comprar material o qualsevol altra necessitat. Diversos centres sanitaris utilitzen la realitat virtual que nombrosos estudis consideren beneficiosa per reduir l’estrès. Generalment tenen fundacions darrere que els ajuden econòmicament i empreses que se n’encarreguen, constaten des de pediatria. En aquest cas, fent recerca, investigant i provant, ha estat el personal qui l’ha posat en marxa. 

«Vam veure que la realitat virtual pot ajudar a la disminució de l’ansietat en els nens, l’angoixa de la por», relata Puñet. Ara bé, afegeix que «disminuir el dolor és impossible perquè el dolor és una percepció i si el punxes li farà mal, però si ho fas amb una distracció, la percepció pot disminuir». 

La supervisora de la Unitat Pediàtrica, Nuri Simon, constata que tenen altres eines com els pallassos. La diferència és que no els poden tenir les 24 hores, com en el cas de les ulleres. 

De moment, només les utilitzen en nens que estan quiets mentre se’ls fa l’atenció: punxar vies, algun drenatge, analítiques i tècniques que no són molt invasives, però l’ús de les ulleres pot anar molt més enllà. 

Simon explica que els agradaria «poder gravar un vídeo des del moment que entres fins que vas a urgències, i t’han d’operar, saber per quins llocs passaràs, hi ha cinc esglaons, arribaràs a la planta...» i anticipar-se a tot el que es trobaran, amb tours virtuals o explicant els processos que els faran. Hi ha empreses que es dediquen a crear softwares específics d’àmbit hospitalari . Esperen poder disposar dels recursos econòmics per anar avançant. De moment estan satisfets perquè el projecte de Sant Jordi ha permès posar en marxa Somia i Vola, juntament amb l’aportació de l’escola gironina.

El director de l’escola de Sant Jordi, Raul Sánchez, manifesta que «quan vam escollir que els diners de la cursa anirien a l’Hospital Josep Trueta en cap moment vam pensar que a partir d’aquesta aportació es podria començar un projecte». «Segurament pensàvem, en ser un hospital de referència, la nostra donació seria insignificant», subratlla. Quan van visitar la unitat, es van adonar «de la importància del nostre granet de sorra».

Subscriu-te per seguir llegint