El primer padró que es coneix de Salt situa la vila amb 310 habitants el 1844

Un document històric de Salt detalla que a la vila hi havia 310 habitants el 1845. És el padró més antic dels que es té constància. El document, iniciat el 1944 i finalitzat el 1846, detalla que l’1 de maig de 1845, a Salt hi havia empadronats 43 joves menors de 18 anys, 20 d’entre 18 i 25, 96 de més de 25 i 151 dones. Es desconeix perquè els homes estaven dividits per franges d’edat i les dones no. Sí que estaven agrupats per famílies.

Es tracta d’un padró extret del fons documental de Cal Mut que la família Coll i Portabella va donar a l’Ajuntament fa uns dos anys i que consta de 1.826 documents d’entre 1223 i 1951. Fins ara, el padró més antic de la vila era de 1887, provinent ja dels fons municipal, i hi constaven 2.105 persones.

L’efecte Gassol

L’arxiver municipal, Frederic Mayol, assenyala que « possiblement és l’últim padró en que hi havia tan poca població a Salt». Ho relata en el sentit que «el 1846 es va instal·lar la primera fàbrica tèxtil -l’actual Gassol - i a partir d’aquí la població va augmentar considerablement». Apunta, per exemple, que el 1857 ja hi havia empadronades a Salt 1.316 persones, mil més que el 1844-1846, «la qual cosa significava que en pocs anys la població es va més que quadruplicar».

Entre tot el que s’està estudiant a l’arxiu municipal del fons de Cal Mut hi ha tant documentació familiar com municipal. Cal Mut va ser, fa uns dos segles, una de les dues grans nissagues que remenaven les cireres a Salt, juntament amb la del Marquès de Camps. De Cal Mut en van sortir secretaris, jutges de pau i alcaldes. Algun d’ells «es devia endur la feina a casa», relata l’arxiver de Salt, Frederic Mayol. Ara en fer el tractament i inventari de tota la documentació del fons, ha aparegut aquest primer padró municipal.

 «Tot el que ha aparegut de la meitat del segle XIX en avall és molt important i té molt de valor històric perquè no tenim pràcticament res», detalla Mayol. Falten per exemple, els noms d’alguns alcaldes d’aquella època.

Molts Puig, Vilà i Bonet

Analitzant els noms i cognoms d’aquelles famílies empadronades a Salt, s’extreu que el nom de dona més comú era Maria (41), seguit de Teresa (21) o Francesca (14). També n’hi havia de curiosos com Loreta, Germana o Domènica. El nom d’home més habitual era Joan (29) seguit molt de prop de Josep (25) i de Narcís (19). També n’hi ha alguns de poc habituals com Dionís o Quirze.

Per cognoms destaca, de llarg, el cognom Vilà (21) seguit a força distància dels Puig (13) i dels Bonet (10) o dels Verdaguer (10). Altres són encara molt saltencs i actuals com Mir (8), Mainegre (7), Casellas (6) o Vilagran (5). Alguns d’aquests han tallat el bacallà al municipi.

El document del padró està signat per l’alcalde de Salt, Joan Carandell, cosa que, segons l’actual arxiver, també important perquè no es tenia aquesta dada. «Encara ens falta conèixer el nom d’antics alcaldes de Salt, sobretot anteriors a la segona meitat del segle XIX», assenyala. Signa també el tinent d’alcalde, Josep Bonet i com a dada curiosa, Benet Vila Cenaich signa en nom dels regidors Pere Bosch i Francesc Ferragut per no saber escriure, davant de Josep Coll i Mut que en fa de testimoni.