Un informe alerta que un dels edificis més alts de Girona té material combustible

La presència de porexpan i poliuretà a la Torre Girona, que s’aixeca entre el carrer Santa Eugènia i el parc Central, faria que si hi hagués un foc, les flames s’estenguessin ràpidament

Els veïns volen fer reformes per millorar les condicions i ja han fet millores a l’interior en termes de seguretat, i ara es volen fer a la façana, on es contemplen quatre opcions

L’immoble, compost per plaques de formigó, és molt diferent comparat amb el que va quedar calcinat a València el passat 22 de febrer

L'edifici de Torre Girona s'aixeca entre el Parc Central i el carrer de Santa Eugènia.

L'edifici de Torre Girona s'aixeca entre el Parc Central i el carrer de Santa Eugènia. / Marc Martí Font

Josep Coll

Josep Coll

L’edifici de Torre Girona, situat al número 11 del carrer Santa Eugènia, tocant el Parc Central, té en la seva estructura diferents materials que podrien propagar les flames ràpidament per les plantes de l'edifici si es produís un foc. Ho detalla un informe de febrer de 2021 al qual ha tingut accés Diari de Girona. L’immoble és un dels més alts que hi ha a la ciutat i, també, amb una fisonomia peculiar i característica. Fa 42 metres d’alçada i té dotze plantes, a les quals s’hi ha de sumar un entresol, un àtic i uns baixos, a part de plantes soterrades destinades a aparcaments de vehicles. En total, hi ha més de trenta habitatges plurifamiliars.

 En concret, en l’informe encarregat per la comunitat de veïns i redactat per l’arquitecte Enric Serra, que ha declinat fer declaracions a aquest diari, recull que «s’ha detectat presència d’aïllament de porexpan (EPS), juntament amb l’aïllament de llana de roca». En algun punt també hi ha «l’existència de poliuretà». Pel que fa la llana de roca, és l’aïllant del foc més comú i no resultaria un problema en cas d’incendi. En canvi, amb el porexpan i el poliuretà la cosa canvia. L’informe detalla que «no se sap exactament la superfície» d’aquests dos elements a la façana de l’edifici, tot i que «la seva presència representa un risc important per la seguretat de l’edifici per ser elements combustibles».

Així, s’exposa que «si es produeix un incendi en qualsevol interior d’uns dels pisos, el foc pot sortir fàcilment per les caixes de persianes amb tapes de DM, i llavors pujar per l’interior de la façana, per anar pujant per efecte xemeneia per la càmera d’aire a plantes superiors, amb la combustió agreujada per la existència d’EPS en la càmera». Tanmateix, segons ha informat l’administrador de finques, Finques Àngel, la quantitat de porexpan i poliuretà són presents a l’edifici en un «percentatge baix». El material dominant és l’aïllament mineral, que protegeix satisfactòriament en cas d’incendi.

Diferent a l’edifici de València

L’incendi que va calcinar un l’edifici de luxe de catorze plantes del districte de Campanar a València va fer mirar amb lupa tots els edificis de gran alçada que poguessin estar construïts amb material similar. Tanmateix, el cas de Torre Girona és diferent. L’edifici gironí està compost de formigó i el de València per composite d’alumini. Aquest últim, també tenia la façana ventilada, cosa que el de Girona no. 

Les millores són costoses

Els veïns no s’acaben d’entendre a l’hora de tirar endavant unes obres que s’han de fer des de fa temps a la façana i que, entre d’altres, evitarien l’alt risc d’incendi que s’esmenta en l’informe o la presència de fongs ja existents. Hi ha diferents projectes per executar els treballs. Hi ha opcions que són més econòmiques, però no resolen els problemes. L’opció de pintar únicament l’edifici, que ara es troba molt desgastat, és la més barata (112.399,10 euros), tot i que no resol el problema dels fongs ni del risc d’incendis. Tampoc ho fan dues altres opcions que costen 296.558,90 i 639.438,80 euros.

Així, l’informe recull que només una de les quatre opcions plantejades «permet en garanties la sectorització de la façana contra els incendis», i al mateix temps «resol els problemes dels fongs». Tanmateix, aquesta és l’opció més cara i lenta, que s’enfilava als 970.992,32 euros el febrer de 2021. Amb l’esclat de la guerra d’Ucraïna a principis de 2022 els preus dels materials d’obra es van disparar i aquesta xifra es podria haver enfilat fins al milió i mig o els dos milions d’euros.

Reformes a l'interior

L’immoble disposa de cèdula d’habitabilitat i de la Inspecció Tècnica dels Edificis (ITE). Per tant, totes les millores que s’han fet fins ara i les que es volen fer són voluntàries per part dels veïns, segons remarquen des de l’administrador de finques, ja que la llicència que es va concedir el 1997 perdura. Així, fa un parell d’anys es van executar unes obres a l’interior de l’immoble per resoldre els temes de seguretat.

Ara, l’Ajuntament de Girona ha requerit a la comunitat de propietaris que «acrediti la finalització i l’execució d’acord amb la llicència atorgada», segons ha explicat el consistori. A més, se li ha demanat «el projecte refós de seguretat contra incendis del conjunt de l’edificació». Tot i que, de moment, els veïns no han presentat aquesta documentació. Els Bombers van «emetre informe favorable respecte al projecte presentat».

Acabat el 1997 i amb un projecte inicial diferent

El projecte de l’edifici és de l’any 1995 i la construcció es va fer entre els anys 1996 i 1997. Tot i així, segons fonts consultades, es va acabar de pressa i corrents perquè l’empresa que feia les obres no entrés en suspensió de pagaments. Això podria haver fet que ara es trobin algunes mancances. Unes deficiències d’aleshores, que són diferents als requeriments actuals en la construcció. De fet, durant el procés de construcció es van fer canvis en el projecte original que van afectar a la façana.

L‘estètica actual de l’immoble és diferent comparada amb la que es va dissenyar en un principi. La primera idea era que fos esvelta i cilíndrica, i estigués composta per un total de disset nivells, segons consta al portal Arquitectura Catalana. Finalment, es va optar per un projecte diferent, elaborat pels autors Roser Amadó i Lluís Domènech.

En tot cas, també és una construcció peculiar, molt diferent d’altres edificis. Això li va valer per ser reconegut en els Premis Arquitectura del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, sent finalista en la categoria d’habitatge plurifamiliar. 

Un incendi fa quinze anys

L’edifici de Torre Girona va patir un incendi el 12 d’agost de 2008. Va ser en un dels negocis, en aquest cas una perruqueria d’uns dels baixos de la torre on van començar les flames per uns diaris que es van encendre a l’altell del local. Malgrat que els bombers i els veïns es temien el pitjor, el foc no es va propagar per la resta de l’edifici ni tampoc es van lamentar danys personals. Tot i així, el fum va pujar fins al setè pis.

Aquest «va ser un petit avís», han comentat algunes persones que han volgut quedar en l’anonimat a Diari de Girona. El fum, fins i tot, va sortir per una de les xemeneies naturals que passava per l’escala de l’edifici. Al final, no es van lamentar danys, però ja va alertar als veïns que, voluntàriament i en els últims anys, han anat pagant ells mateixos les actuacions i millores contra incendis a l’interior de l’immoble per evitar que les flames d’un foc es pugués propagar.

Subscriu-te per seguir llegint