Els morts ressusciten?
gala europasión TVE 1
Dimecres, nit
El chiquiritiflàutic d´en Chikilicuatre demà s´emborratxa, si perd, amb el gall dindi Dustin d´Irlanda. Dues mascotes sense sort del frikifestival. O si ens sorprèn, seguirà la promoció eterna. Tenim especial naftalina, rodat pel Terrat. Amb bon gust. Pinta bé. Revisió de cançons de l´època, per cantants actuals com Sole o Sergio Dalma, amb l´Eres tú de Mocedades. Cal escollir quin és el millor tema del món mundial.
Que joves érem, quan Raphael feia poques cares i Sara Montiel s´acabava de jubilar!
Una excusa per a la promoció del gènere «envia SMS i ens forrem». I arriba Raffaella, i ens plantifica una versió de Watterloo terrorífica, ja no està per les foteses de moure la boca al compàs del playback. Ara, es fa tot l´especial amb professionalitat de reina de les gales. Guanya Bailar pegados, versió David Civera. Snif, quina passió!
La costa de tots
callejeros Cuatro
Dilluns, nit
Diuen que els experiments, amb gasosa. Cuatro posa el seu espai de reportatges estrella, davant la sèrie amb un públic fidel, Cuestión de sexo. Que fa un capítol resum, però mereix continuar. Reporterisme pur. La càmera mira; mai no ha de jutjar. Una senyora plora davant la seva casa enrunada. Mig milió de persones es troben que les seves propietats a la costa són ara de l´Estat, que les cedeix 60 anys i no es poden vendre. Famílies sense recursos, són expropiats per la nova llei de costes: «tenemos que desaparecer a toda costa», diu un dels propietaris d´una caseta a tocar la platja.
Cases que són coves en un poblat mariner, en un entorn natural respectuós, seran substituïdes pels aparellats d´una constructora que crearà els 100 metres obligats amb un afegit de sorra: feta la llei feta la trampa. Veiem destralades urbanístiques: macrohotels en parcs naturals com l´hotel Algarrobico d´Almeria. Els casos són tan variats, que alguns són una autèntica pena.
Freakies de feina
the office La Sexta
Dimecres, matinada
A can Roures tenen una petita joia, que, de tan bona, ens la plantifiquen a la matinada en territori vídeo. No sigui que la veiem. Càmera en mà. Rodada com un documental dins una empresa a on trobem la fauna i flora d´una oficina ianqui. Steve Carell, genial humorista, és el cap. Miserable, ridícul, trampós. Egocèntric, pesat. Fa veus i juga amb ninots. Hi ha el pilota de torn, Dwight, en el fons, vol carregar-se el cap, però li llepa el cul amb devoció. És una fanàtic de les arts marcials i les armes. Hi ha l´amor entre l´oficinista i la recepcionista. Guapos, i tan tímids que no es diuen mai res. Gravin un capítol, i entre anuncis de vídeos porno, ja em diran. Un clàssic de les relacions laborals que no passa de moda. Retrata les absurditats socials, com l´amic invisible aplicat a les empreses.
