Soufian Bouyinza Dabbou té 11 anys i és un nen feliç. Viu a Manlleu amb els seus pares, Mimoun
i Ouafae (magnífics exemples d'integració marroquina a Catalunya), juga a futbol i a bàsquet, fa natació i va amb bicicleta. De fet, com qualsevol altre nen, com tots els seus amics de l'escola. Res especial si no fos perquè no té cames....
Amb 8 anys i de manera voluntària va decidir amputar-se-les per solucionar un problema de naixement com a conseqüència de la síndrome de Laurin-Sandrow, una malaltia que produeix malformacions a nivell de l'aparell locomotor, unió completa de tota la mà amb una única ungla i duplicitat d'ossos a les cames. Des d'aleshores es mou amb unes pròtesis tunejades amb les seves dues passions: el Barça i Messi.
TV3 estrena aquesta nit el documental Soufian: el nen que volia volar, la història de superació d'un nen ple de somnis, de somriure permanent i una gran personalitat, un autèntic imant de la felicitat. L'actitud positiva amb què afronta el seu dia a dia suposa una gran lliçó per a l'actual societat sobre com s'ha d'afrontar el present i el futur.
Especialment màgiques són les seves trobades amb Leo Messi i Àlex Monner (l'actor que dóna vida a Lleó, el protagonista de la sèrie d'èxit de TV3 Polseres vermelles, la seva preferida). Els testimonis de tots dos són molt emocionants.
