La ucraïnesa Jamala i el seu tema 1944 es van endur la victòria a la final d'Eurovisió celebrada al Globen Arena d'Estocolm, per davant d'Austràlia i Rússia.
El tema interpretat per la cantant ucraïnesa tracta de la deportació dels tàrtars de Crimea ordenada pel dictador soviètic Iosif Stalin durant la Segona Guerra Mundial i va aixecar objeccions a Rússia, que la va considerar un atac al Kremlin. I és que els tàrtars de Crimea han denunciat que després que Rússia aconseguís el control de la península el 2014 la situació per a ells ha empitjorat de manera significativa.
Més enllà de la polèmica, Espanya, representada per Barei i Say Yay!, va acabar en el lloc número 22 de 26 finalistes, un lloc per sota del resultat obtingut el 2014 per Edurne a Viena.
L'edició d'aquest any del festival, la número 61 en la seva història, va estrenar un nou sistema de difusió del vot pel qual primer es va fer pública la votació de jurats dels 42 països participants -el 50 % del total- i després la part corresponent al "televot", que es va comunicar al final per guanyar emoció.
Barei va aconseguir un total de 77 vots: 67 dels jurats de 15 països -12 d'Itàlia-, la qual cosa li va permetre acabar provisionalment setzena; però només deu dels teleespectadors, amb la qual cosa va ser la quarta menys votada de tots els finalistes en aquest apartat.
Ucraïna, una de les favorites, que suma ja dos triomfs en la història d'Eurovisió, va aconseguir un total de 534 vots, enfront dels 511 d'Austràlia, els 491 de Rússia -la número u en les apostes prèvies-; els 307 de Bulgària i els 261 de l'amfitriona Suècia.
El "top 10" el van completar, per aquest ordre, França, Armènia, Polònia, Lituània -les dues grans sorpreses- i Bèlgica.
