El cineasta Mark Webb va realitzar un sonor debut amb la comèdia dramàtica (500) días juntos, un relat amb aires de cinema independent on se'ns narrava una mena de cronologia del desamor entre un parella formada per Joseph Gordon-Levitt i Zooey Deschanel. Gràcies a l'èxit assolit per aquest (potser excessivament valorat) film, Webb va accedir a projectes més comercials i de gran envergadura com les dues entregues protagonitzades pel nou Amazing Spider-Man, un fet que no li ha impedit, sembla ser, tornar de tant en tant al drama més intimista.
D'aquesta manera, a Un don excepcional (relat que formava part de la famosa Black list de Hollywood, és a dir, guions que resten en un calaix a causa de les poques possibilitats comercials que semblen atresorar fins que algú s'atreveix a tirar endavant el projecte) ens trobem amb el clàssic melodrama on un infant esdevé l'eix del conflicte a causa de les disputes legals del seu entorn familiar per quedar-se'n la custòdia. En aquesta ocasió, però, no ens trobem davant uns pares que s'acaben de separar (a l'estil de Kramer contra Kramer) sinó que aquestes divergències s'estableixen entre l'oncle i l'àvia. Així, en Frank té cura de la petita Mary des que els seus pares van morir. Tots dos formen una petita família (l'home és solter) que miren de tirar endavant amb aparent normalitat. El fet, però, és que la petita Mary comença a desenvolupar unes increïbles habilitats amb les matemàtiques, un do que fa que la seva vida escolar canviï de cop i volta i, sobretot, que la seva àvia Evelyn decideixi ficar cullerada en la seva vida i quedar-se'n la custòdia tot pretenent potenciar-li les seves habilitats.
Amb Chris Evans com a protagonista principal del film, a Un don excepcional també hi destaca la petita Mckenna Grace i, en papers secundaris, Lindsay Duncan (actriu d'excepcionals interpretacions com Le Week-End) i la guanyadora de l'Oscar per Criadas y señoras d'Octavia Spencer.
