Novel·la policíaca que travessa el segle XX i recorre latituds, de la Rússia de Trotsky al Xile de Pinochet, de l'Alemanya nazi als confins de la Patagonia, Luis Sepúlveda (Ovalle, Xile, 1949) s'endinsa amb El fin de la historia en els moviments revolucionaris que marcarien una època.
matías crowder
No podem fugir de l'ombra de la qual vam ser, medita Juan Belmonte, qui comparteix nom de guerra amb el famós torero retratat per Heminway. En el seu passat hi ha una extensa penombra que l'atrapa, cúmul d'empreses que van acabar malament. Exguerriller a Bolívia al costat del Che Guevara, qui seria assassinat en el cor de la selva, exmembre de l'escorta del president Allende, que es va suïcidar abans que les forces de Pinochet aconseguissin capturar-ho, exguerriller de Nicaragua, format en les acadèmies de l'extinta Unió Soviètica, la desapareguda República Alemanya i Cuba, viu allunyat del món, a les illes del sud xilè, fins que el passat el reclama.
Involucrat en l'assassinat d'un ex agent de la Stasi, la pacificació de l'arribada de la democràcia a Xile reclama ajustar comptes d'un i un altre bàndol. Belmonte està a punt de ser capturat per la policia xilena quan, a canvi de la seva llibertat, li encomanen la cerca de dos exagents companys seus als quals va veure per última vegada a la Unió Soviètica el 1978. Dos assassins relacionats amb la KGB que deixaran rere la seva pista un reguitzell de morts.
La història recorre latituds i temps explicant les perícies de Belmonte i de molts que com ell van participar en els processos revolucionaris del segle XX. Comença quan Trosky perdona la vida de l'ataman Piotr Nikolaievich Krannov, capdavanter cosac autor de desenes de crims de guerra. Evita les paredasses d'afusellament per la simple raó que Trosky no vol convertir-ho en màrtir, però no es lliura del desterrament, i amb això la humiliació. Segueix en la figura de Miguel de Ortuzar, el cuiner de Stalin, un xilè que arriba fins a aquelles latituds perseguint pel món la seva estimada. Per concloure en un organització secreta de cosacs que vol el retorn de la seva pàtria natal amb l'alliberament de l'últim ataman amb vida pres a Xile.
Entre una de les figures més sinistres, aviat apareixen les de la mateixa dictadura. Allí, en els calabossos més foscos dels centres de detenció, Sepúlveda descriu la manera de fer de la sinistra Ingrid Olderock, repressora membre de la DINA que feia violar les detingudes pels seus gossos, per després, enfront de la resta dels seus companys repressors, practicar la zoofilia amb aquests.
Sepúlveda recorda aquells terribles anys que ell va viure en primera persona, història que exposa les tortures que va sofrir la seva dona i que ha inspirat el personatge de Verónica. L'escriptor, cineasta i periodista xilè manifesta haver nascut «vermell, profundament vermell», una història personal que li va fer ingressar als 15 anys a la Jota, les Joventuts Comunistes de Xile, per després militar en una fracció del Partit Socialista anomenada Exèrcit d'Alliberament Nacional. Posteriorment al cop encapçalat per Augusto Pinochet, Sepúlveda va estar detingut en el Regiment Tucapel de Temuco. Després del seu alliberament el 1977 recorre a l'exili Sud-amèrica i participa en la revolució sandinista.
És a causa del seu passat que els personatges de Sepúlveda, veterans de mil batalles i revolucions, desitgen posar fi a la història. Una història que no acaba, que es recicla, que tornarà pels seus personatges una vegada i una altra.
