Els cinèfils amants dels clàssics segur que recorden Narciso negro, melodrama del 1947 de Michael Powell i Emeric Pressburger sobre els esforços d'un grup de monges per mantenir un convent al cor de l'Himàlaia. Protagonitzada per Deborah Kerr i Jean Simmons, era un esplèndid retrat de personatges en un entorn hostil, tant pel mateix context de la història com per les seves lectures polítiques. Ara la novel·la de Rumer Godden que la va inspirar és objecte d'una nova adaptació en forma de minisèrie que estrena avui Disney Plus. Black Narcissus s'assembla molt a la pel·lícula de Powell i Pressburger tot i voler ser una versió més fidel al text original i, a la vegada, modernitzar algunes de les seves denúncies. Dividida en tres episodis d'una hora de durada, també mostra la lluita de les monges per convertir un palau abandonat al bell mig de la muntanya més alta del món en un convent que els permeti difondre la paraula de Déu. Però aviat topen amb la constatació que no tothom està còmode amb el seu projecte i que els conflictes i misteris de la zona disten molt de resoldre's. El relat adopta el punt de vista de la jove germana Clodagh, una dona plena de fortaleses que no pensa deixar-se intimidar per ningú i que traça una singular relació amb un veterà de la primera Guerra Mundial. Aquesta darrera trama és un dels eixos fonamentals de la novel·la de Godden.

Com ja passava amb la pel·lícula, la minisèrie busca un cert equilibri entre melodrama i intriga. Ambdós estils funcionen raonablement bé per separat, però quan proven d'harmonitzar-se posen al descobert algunes disfuncions del guió. El que sí és solvent, en canvi, són les seves atmosferes, que encerten a arrossegar l'espectador cap al conflictes de la història i en alguns moments saben ser un bon homenatge a la versió de 1947. Un dels aspectes clau de Black Narcissus és el seu repartiment, format per la gran Gemma Arterton (sempre ha fet la sensació que no es valora prou el carisma d'aquesta actriu britànica), Alessandro Nivola, Jim Broadbent, Rosie Cavaliero, Patsy Ferran, Aisling Franciosi, Nila Aalia, Chaneil Kular, Charlie Maher, Gaumaya, Chelsea Li, Lauren Okadigbo, Aashish Shrestha, Gian Tarr, Carys Wright, Karen Bryson, Dipika Kunwar, Gina McKee i la gran Diana Rigg, en el que va ser un dels seus darrers treballs abans de morir.

La banda sonora, esplèndida, ve firmada per la veterana Anne Dudley, que segurament no deu voler prou el merescut Oscar que va guanyar per Full Monty.