El nom de Mike White pot no resultar familiar, però és una de les veus més interessants del cinema i la televisió nord-americanes dels darrers anys. A ell li devem els guions de School of Rock, un dels films més rodons de Richard Linklater, i d’Orange County; la sèrie Iluminada , amb una extraordinària Laura Dern; o la pel·lícula Qué fue de Brad?, una de les més suggestives del nou cinema independent, que també va dirigir. A la sèrie The White Lotus, recentment estrenada a HBO, torna a desplegar el seu estil habitual, fonamentalment basat en agafar històries que basculen entre el drama psicològic i l’humor negre per trencar uns quants tòpics sobre la família, la maduresa, la felicitat i la intimitat. Aquí juga a dinamitar les convencions de la ficció estiuenca situant l’acció en un paradís tropical i presentant un grup de personatges que diuen qualsevol cosa menys el que pensen. El resultat és una addictiva immersió en els secrets i mentides d’uns individus que acaben relacionant-se amb un mort del que en tenim consciència al principi de la narració però no en coneixem la identitat fins que aquesta arriba al seu clímax. Una mica com a Big Little Lies, només que aquí la cosa no va tant del misteri com d’ensenyar-nos les misèries dels seus protagonistes amb uns gags i diàlegs plens de mala bava.

El The White Lotus del títol és un paradisíac balneari on els seus clients hi arriben per desconnectar-se del món i, sobretot, per provar de demostrar alguna cosa. Per a uns, és l’oportunitat d’apartar-se dels seus nombrosos problemes personals i professionals; per a d’altres, és un acte d’ostentació que posa al descobert tota la ferum de les pròpies clavegueres. Tots ells, amb motius més o menys ocults, es veuen abocats a relacionar-se amb persones que no voldrien tenir a prop i participar d’una sèrie d’hipocresies que no paren de degenerar. Per aquets motiu, a mesura que a avança la narració, no ens estranya gens que la cosa acabi amb un mort, i de fet la seva identitat acaba essent el de menys perquè tothom sembla viure a prop d’un precipici.

A banda de la seva sensacional manera de trencar amb els clixés de les comèdies familiars, per exemple, o de donar la volta als relats sobre llocs paradisíacs, un dels grans al·licients de la sèrie The White Lotus és el seu magnífic repartiment, encapçalat per Alexandra Daddario, Connie Britton, Jennifer Coolidge, Amber Abara, Christie Volkmer, Alec Merlino, Russell Satele, Lukas Gage, Jon Gries, Fred Hechinger, Kekoa Kekumano, Jake Lacy, Brittany O’Grady, Jolene Purdy, Natasha Rothwell, Molly Shannon i un gran Murray Bartlett.