Poetes en crisi

El veterà Jaime Chávarri és un dels grans directors del cinema espanyol, amb una filmografia molt diversa que inclou títols fonamentals com Las bicicletas son para el verano o Las cosas del querer. És una gran notícia que Chávarri estreni una pel·lícula en ple 2023 i que aquesta sigui tan coherent amb el seu estil tradicional. La manzana de oro, adaptació de la novel·la Ávidas pretensiones de Fernando Aramburu, aposta per un registre que se li dona especialment bé (el de la comèdia dramàtica, o drama amb tocs de comèdia, de vocació coral i esperit crític) i on aprofita l’avinentesa per parlar de la creativitat, l’esnobisme i la gestió dels conflictes sentimentals. És un film molt clàssic en el millor sentit de la paraula perquè no hi ha discursos categòrics, sinó l’exposició intel·ligent de diferents punts de vista que permeten a l’espectador elaborar el seu propi discurs sobre el que està mirant. Veurem si té cabuda a una cartellera tan atapeïda, però de moment s’agraeix trobar-s’hi una pel·lícula que dispara amb gràcia contra una comunitat tan autoconscient com la cultural, i més en concret la de les poetesses i els poetes.

La manzana de oro, del títol és el premi a què aspiren els protagonistes de la funció, rapsodes de diferents generacions i procedències que es reuneixen en una cita anual que té lloc en un convent aïllat del nord-est d’Espanya. Allà del que es tracta és d’escriure i recitar poesia, intercanviar sensibilitats i conèixer talents emergents, però rere la façana de cordialitat s’hi amaguen les eternes enveges, les ambicions i les desconfiances. Entre versos, candidatures i homenatges, els assistents acaben protagonitzant tota mena d’embolics sentimentals i també professionals, des d’amors inesperats fins a acusacions de plagi.

I si la cosa no fos prou complicada, l’arribada d’un visitant inesperat desestabilitza encara més l’equilibri mental dels presents.

Durant uns 100 minuts molt ben aprofitats Chávarri construeix una faula que bascula entre la sàtir, l’absurd i el retrat generacional, amb la complicitat d’un gran repartiment que inclou Sergi López, Marta Nieto (sens dubte, un dels grans noms del cinema espanyol actual), Adrián Lastra, Roberto Enríquez, Vicky Peña, Ginés García Millán, Paca Gabaldón, Celso Bugallo, Carla Campra i Joaquín Climent.