El mes de juny de 1951, parlar, a Girona, de la Verge viatgera era referir-se a la imatge de la Verge de Fàtima que el dia 17 d'aquell mes va ser col·locada a l'altar edificat en una de les capelles laterals que se li dedicà en el temple del Mercadal. Aquella imatge havia estat portada des de Portugal i visità totes les parròquies del nostre bisbat. El dia 10 d'aquell mes de juny de 1951, la Verge viatgera arribava a la nostra ciutat procedent de la veïna parròquia de Santa Eugènia, d'aquell terme municipal que fins dotze anys més tard no seria incorporat a Girona.
La rebuda que es dedicà a la venerada imatge va ser espectacular i multitudinària. A la plaça del Marquès de Camps s'hi concentrà una gran gentada, amb la presència del capítol catedralici, presidit pel bisbe i amb assistència d'autoritats civils i militars.
El rector de Santa Eugènia va fer entrega de la imatge, pronunciant un enfervorit parlament, al qual va correspondre el prelat amb paraules de recepció i d'agraïment.
Seguidament s'organitzà una processó per portar la imatge a la Catedral. Durant tota la setmana la imatge de la Verge de Fàtima va fer estada en totes les esglésies i capelles públiques de la ciutat i va ser passejada per tots els carrers del nucli urbà, inclosa la barriada del Pou Rodó. El diumenge, 17, després d'un solemne acte de benedicció de malalts, celebrat en el passeig central de la Devesa, la imatge va ser dipositada en el seu destí definitiu en el temple parroquial del Mercadal.
Una altra imatge mariana que ha experimentat canvis importants en la seva ubicació ha estat la de Santa Maria de Cadins. Una talla romànica que les monges bernardes portaren a Girona, l'any 1492, quan abandonaren la seva anterior residència de Sant Feliu de Cadins, en la població empordanesa de Cabanes, i es traslladaren al nou cenobi que construiren en l'interior del recinte murat de Girona, en el barri del Mercadal, a l'esquerra de l'Onyar.
De moment el monestir no tenia temple propi. La proximitat del temple parroquial del Mercadal facilità la suplència, durant prop de tres segles. L'any 1770 la comunitat va inaugurar la seva pròpia capella, que també tenia entrada des de la placeta pública i estava oberta als devots que volguessin participar en els cultes que s'hi celebraven. En el temps en què les religioses utilitzaren el temple parroquial hi podien accedir sense necessitat de sortir al carrer. Hi disposaren d'una capella que els servia de cor. La imatge que havien portat des de Cadins presidí aquella capella, fins que ja construït el temple conventual hi va ser traslladada.
L'any 1936 el monestir amb el seu temple foren primer saquejats i posteriorment derruïts. Però la imatge de la Verge es pogué salvar. Quan la comunitat recuperà la vida comunitària, l'any 1939, situant-se en un pis de la plaça de Sant Josep, la imatge tornà a presidir la pregària monàstica.
L'any 1944, la comunitat, sempre acompanyada de la seva Verge, es traslladà al nou monestir, situat al carrer Major de Salt. Allí s'hi varen mantenir fins l'any 1980 en què es traslladaren a Sant Medir, on han romàs fins fa ben poc temps, sempre presidides per la venerada imatge. L'any 2004 es disolgué la comunitat, i algunes de les religioses foren acollides en el monestir de Vall-donzella, del mateix orde. I allí portaren la tan moguda imatge.
Aquest és el complicat itinerari que ha seguit la imatge de Santa Maria de Cadins.
En l'actual placeta del Correu Vell, s'hi aixecava el castell de Recasens, que era a l'entrada de la Força Vella, el primitiu recinte fortificat de Girona. En els seus darrers temps aquella fortalesa va servir com a presó. Sobre el portal d'entrada hi havia una fornícula amb una imatge de la Mare de Déu de la Bona Mort. Quan els condemnats a la pena capital sortien d'aquella presó per ser conduïts al lloc d'execució, alguns s'encomanaven a la Verge, donant una darrera mirada a aquella imatge. D'aquí venia el nom que rebé aquella imatge mariana.
L'any 1857 va ser enderrocada aquella fortificació per engrandir l'accés al carrer de la Força. Els veïns d'aquella barriada tenien una gran devoció a aquella imatge i no volgueren prescindir de la seva presència en aquell sector urbà. Aleshores es disposà una capelleta en el portal de sobreportes, i allí s'hi col·locà la històrica imatge. L'any 1936 va ser destruïda i l'any 1944 la substituí una nova imatge.
En una de les absidilles del temple de Sant Pere de Galligans, es venerava la Mare de Déu del Remei. Quan els monjos benedictins hagueren d'exclaustrar-se, l'any 1835, el temple continuà obert al culte, i la família Figueres tingué cura de la imatge i de mantenir-ne la devoció. Durant el tràgic aiguat del 19 de setembre de 1843, les aigües turbulentes del Galligans arrabassaren la imatge del seu altar i l'arrastraren fins l'aiguabarreig amb el Ter, i seguint el curs d'aquest riu anà a parar passat el Congost, en el terme de Sant Jordi Desvalls. Quan les aigües tornaren a recuperar el seu nivell normal, aparegué la imatge en un estat increïblement satisfactori. Es mantenia íntegra i fins i tot s'havia conservat el vestit, que era de tela, sobreposat a la talla. El dia 12 de desembre d'aquell mateix any la imatge va ser traslladada processionalment, des de la capella del Pilar de Pedret, fins al propi altar de Sant Pere.
L'any 1936 aquella imatge va ser destruïda i l'any 1939 la va substituir una de nova, reproducció el més exacte possible de la que havia desaparegut. Però ja no es va col·locar a Sant Pere, sinó al temple parroquial de Sant Feliu.
Una imatge de la Verge del Coll ocupava una fornícula en la muralla que barrava el pas des del Pont de Pedra a la Rambla. Quan va ser enderrocada aquella muralla, com també la casa que s'aixecava arran del riu en la qual després va ser Rambla Verdaguer, la família Freixas, que habitava aquella casa es va fer càrrec de la imatge i encara continua conservant-la.
A la primera casa del carrer de Calderers hi havia un retaule amb la Verge de Montserrat. Quan aquella casa desaparegué per ampliar l'entrada del carrer, el retaule es va traslladar al Museu.En altra ocasió ja vàrem parlar de la Verge del Roser que de Sant Domènec va passar al Mercadal, i de les de la Mercè i de Loreto que del temple de la Mercè passaren al dels Dolors. I ja no cal insistir-hi.
* Cronista oficial de la Ciutat de Girona
