L´Església i l´IRPF
Hem llegit a l´exemplar d´aquest diari del passat 12 de maig, a la pàgina 10 a la secció de Comarques, un article signat per Joaquim Bohigas, on es feia referència a una manifestació del nostre bisbat, on s´admet com a possible el fet que molts ciutadans catòlics ometen posar la creu a la casella corresponent, als efectes de la seva aportació a l´ajut a l´Església a l´hora de formalitzar la Declaració de la Renda, per discrepàncies amb la Conferència Episcopal Espanyola.
El tema ja en si és gravíssim, i denota -ho diem sense ànim d´ofendre- una incoherència per part de qui actua així. Fem una reflexió en veu alta. Les institucions estan per damunt de les persones que les integren, i de les que les dirigeixen, i molt més en el present cas, en ser de fundació divina.
Aquesta associació cultural està totalment en desacord, amb les actituds de certs sacerdots de la nostra diòcesi -i d´altres també-, no combrega en absolut per raons de Fe, amb el que es diu i es fa en algunes parròquies, i no ens hem aturat a l´hora de criticar el nostre bisbe per la seva passivitat. No obstant creiem que és el nostre deure ressenyar fiscalment la nostra conseqüent opció en favor de l´ajut a l´Església catòlica.
En termes més planers, s´ha d´estar al corrent de les quotes per poder participar, i si cal, mostrar disconformitat dins i per a la comunitat cristiana.
Des del nostre modest punt de vista, recomanaríem fraternalment, als «objectors fiscals» que meditin sobre si creuen realment en el que es diu al Credo, i si sincerament pensen sol·licitar a l´hora de la mort els darrers auxilis espirituals.
Si ambdues respostes són afirmatives, l´única opció tributària possible és l´esmentada creu. Com es diu en castellà «lo cortés no quita lo valiente».
-Jaime Serrano de Quintana. President de l´Associació Cultural Gerona Inmortal.
Bàsquet SOS
Dimarts vaig ser a Badalona per animar l´Akasvayu. No va poder passar ronda, però vam marxar amb el cap ben alt i satisfets de l´actuació de l´equip. Ja no només per aquest partit, sinó per tota la temporada. Jugadors i cos tècnic han demostrat una professionalitat total i una implicació amb el club molt gran, deixant de banda els problemes econòmics de l´entitat per centrar-se en la competició. A tots ells moltes gràcies!
Ara és el torn del Club i, sobretot, de les institucions gironines d´agafar la iniciativa de trobar una solució. La que sigui, però remoure cel i terra per tal que el bàsquet d´elit no desaparegui de Girona. En primer lloc, perquè el bàsquet ens cohesiona com a ciutadans i fa que la gent se senti més implicada en la ciutat. En segon lloc, perquè es promociona la pràctica de l´esport entre els més petits i els joves i els fa tenir referents a qui assemblar-se en un futur. I, per últim, perquè seria una llàstima que en el 20è aniversari de l´ascens de l´ACB, el club hagi de desaparèixer.
Nou milions d´euros són molts diners, però de ben segur que no cal aportar-los tots sobre la taula de cop. Ajuntament i Diputació han d´implicar-se fins al fons per engrescar empresaris i teixit econòmic i social gironí per salvar aquesta situació. Hi ha empreses potents, companyies estrangeres que han fet l´agost gràcies a Girona i ara podrien tornar-nos una miqueta del que els hem donat.
Mentrestant, els afeccionats començarem a mobilitzar-nos per evitar el que seria un final molt tràgic per a molta gent que estimem el bàsquet des que l´Akasvayu era Valvi i des que Fontajau era Palau.
-Imma Torres López. Girona.
Les piscines
Ho confesso, sóc culpable: a casa tenim piscina. S´ha de dir que només la buidem cada sis o set anys, i que tinc entès que aquesta aigua que buidem no desapareix, sinó que deu passar per una depuradora per després tornar al riu. De totes maneres tinc un gran sentiment de culpabilitat que no em deixa dormir.
Els que sembla que sí que poden dormir, però, són els responsables de les companyies municipals d´aigua, tot i que per les seves canonades sembla que es perd entre un 30 i un 40% d´aigua. Si això fos veritat, i si no poc se´n deu faltar, només arreglant això tindríem el problema de l´aigua resolt. Pregunta: algú ha sentit algun responsable del Govern dir-hi alguna cosa? En lloc d´això es dediquen a distreure el personal amb «captacions temporals i reversibles», ara del Segre, ara de l´Ebre, ara vaixells, ara sí, ara no, etc.
De totes maneres, que no pateixin, jo també ja he trobat la solució: mai més emplenaré la piscina, com a molt, «la restituiré al seu nivell habitual».
-Josep Peraferrer i Bramon. Girona.
