El millor articulista gironí, Antoni Puig?vert, i d'altres plantegen que l'actual sistema de partits a Catalunya pot fer figa. El primer pas podria venir amb una crisi aguda del Govern Montilla, que se sosté gràcies a ERC. Tot i que els republicans s'ho pensaran dues vegades abans de forçar unes eleccions anticipades -han perdut bous i esquelles en les últimes votacions i el PSC n'ha sortit reforçat-, és el que volen alguns dels més insatisfets: treure Montilla i fer "pinya" independentista amb CiU. Això segurament liquidaria aquesta coalició, fent-s'hi forta l'ala més nacionalista i donant bon vent a Duran, i posaria en clar dues ambigüitats: quin pes té el sobiranisme? Quin Unió?
Pel costat del PSC, els maldecaps li vénen del seu germà PSOE, amb Zapatero al davant, que ha perdut la innocència. El finançament -que s'hagués resolt millor sense l'Estatut de la discòrdia, que en un lloc diu una cosa i en les disposicions finals una altra- no sortirà com vol Castells. I, o bé cobreixen el tema amb un bell estucat perquè no es noti, o bé aposten fort per tenir grup parlamentari propi a Madrid. Ernest Maragall ho ha tornat a reclamar, i Iceta ha respost amb pura lògica: això podrà ser legítim quan el PSC es presenti sol a les eleccions, no pas després de guanyar-les amb la unió PSC-PSOE. No és probable que arribin a la separació, però si així fos, es desfaria una altra antiga dualitat: quants vots té el PSC? Quants el PSOE?
I el PP? Doncs igualment: haurà de triar, en una dura batalla, entre dues cares: dreta o centredreta? El cas és que, amb els propers congressos dels partits, tindrem un estiu divertit.
