Cartes

ricard campoy i gómez. president de la federació catalana de futbol.

En resposta a la carta publicada pel senyor Carles Teixidor i Batlle el passat dia 19 de novembre en el seu diari vull aclarir, com a president de la Federació Catalana de Futbol, els següents punts:

1.- És cert que la Junta Directiva de la Federació Catalana de Futbol (FCF), com és potestat seva, va decidir concedir la insígnia d´or de la FCF a l´expresident Jordi Roche en la seva reunió del 18 de juny.

2.- Però també és potestat de la Junta Directiva de la FCF prendre-la-hi, com és el cas, si s´han detectat a posteriori raons de pes per adoptar aquesta decisió. Vull recordar, a més, al senyor Carles Teixidor que la Junta Directiva de la FCF va votar en la seva gran majoria a favor de retirar la insígnia al senyor Roche en la reunió mantinguda el 5 de novembre passat.

3.- La Junta Directiva de la FCF informarà a tots els clubs catalans en la propera Assemblea General Ordinària de què està passant perquè entenguin aquesta decisió.

4. També vull aprofitar aquesta carta per explicar al senyor Teixidor que no pateixi, que tots els avenços que s´han aconseguit en els últims anys, en els quals precisament érem a la Junta les mateixes persones que formen part de l´actual Directiva, no es perdran; al contrari, es milloraran durant el temps de mandat que estiguem al capdavant de la FCF.

5. I també li vull aclarir que el president de la FCF no s´ha «abaixat el pantalons» en cap moment, com ell diu en la seva carta, davant del president de la RFEF, Ángel María Villar, per aconseguir el I Torneig de les Nacions. El senyor Teixidor ha de saber que la disputa d´aquesta competició serà, primer, un torneig d´enorme prestigi per a Catalunya com a país, i, segon, una important font d´ingressos que aniran destinats al futbol modest i al futbol base català en un moment de crisi econòmica com el que estem patint.

L´estètica de la corrupció

josep c. vergés. sant cugat.

La notícia d´agència que publica Diari de Girona «El Suprem condemna Vergés a indemnitzar Duran i l´absol per la portada del llibre» (25 de novembre) no diu enlloc el tema en litigi i el lector creurà que es tracta d´una discussió estètica. Era una qüestió d´ètica sobre «Tots els homes de Duran, la corrupció política de Catalunya com es titula el meu llibre que el Suprem ha donat per bo i Duran Lleida ha perdut l´apel·lació principal, no jo. El Suprem diu a la sentència que els fets de corrupció no han estat contestats per Duran Lleida. Josep Callol de Diari de Girona i Eduard Cid de la ràdio destaparen la corrupció de fons de la Unió Europea i de la Generalitat per persones i conselleries vinculades a Duran Lleida.

Josep C. Vergés va denunciar-ho al partit, que ho va encobrir. Així que ho va denunciar a la Unió Europea, que va congelar 10 mil milions d´ajuts. També va denunciar-ho a la fiscalia, que ha iniciat una sèrie d´accions penals que encara s´estan tramitant. Les conclusions del llibre estan basades en «un detallat anàlisi de més de 177 articles i la gestió dels departaments d´Unió i propugna que els casos de corrupció no obeixen a petites corrupteles individuals sinó a una estratègia elaborada metòdicament per la direcció del partit dirigida al benefici econòmic d´un grup de persones properes i en especial al suport material i econòmic de Duran Lleida». El treball ha de ser qualificat com a reportage d´investigació de forma seria i rigorosa i d´informació veraç.

Malgrat que no ha existit posteriorment una prova de càrrec que inculpi directament Duran Lleida, sí que s´ha fet amb diverso col·laboradors seus. Josep C. Vergés ha complert amb el seu compromís ètic com a militant, ciutadà i periodista, però s´ha extralimitat en comentaris radiofònics.

El Tribunal Suprem distingeix aquí entre llibertat d´expressió, protegida per la Constitució, i llibertat d´informació, que diu no ho està perquè encara que sigui informació verdadera no és «informació veraç» entre cometes com posa. Estic molt content que de nou el Tribunal Suprem reafirmi que en democràcia tenim dret a denunciar els corruptes als tribunals, com he fet, i també davant l´opinió pública. Lamento, però, que el Tribunal Suprem afirmi que el meu llibre és veraç, i per tant protegit per la llibertat d´expressió, i en canvi que les meves paraules per la ràdio, igualment veraces com diu, no ho siguin. El que està escrit no pot repetir-se per ràdio? Sembla com si tenim llibertat d´escriure, però no de parlar quan tot el que he dit a la ràdio es basava en el meu llibre, sobre el qual estava invitat a parlar.

Duran Lleida, com surt textualment al meu llibre, va prometre dimitir quan la justicia condemnés els seus col.laboradors per corrupció. Varis ja ho han estat i segueixen els judicis, com el del conseller Farreres, que surt a la portada. Demano a Duran Lleida que compleixi per una vegada la seva paraula i dimiteixi per deixar de fer mal a CiU i a Catalunya.

Recomanació a Enric Pardo

ramon rovira i regas.

Des de Seül, vull demanar al Sr. Pardo que es deixi de collonades: gastar 100.000 euros per estalviar-ne 5.000 cada any, si tot va bé... Ja em perdonarà.

Resposta a l´alcalde de Santa Coloma

mariona coll puig. santa coloma de farners.

La seva resposta em confirma que la gestió en el cobrament de tributs, deu ser deplorable i negligent. Per norma, quan no es paga un tribut, al cap de poc temps, es reb una carta que a part del 20% de recàrrec, si no es paga, embarguen el compte.

Tema de la informació, és bona i certa, la qüestió es que segurament no deuen ser sols els IVTM, que estant pendents de cobrament; aquest ajuntament arrossega gairebé uns 2 milions d´euros de tributs incobrats, acumulats dels últims anys. Ves per on!

Si vol farem classes de matemàtiques de 1r de bàsica, el resultat de les condonacions dividit per 132, quants vehicles són els que no han acomplert amb la seva obligació fiscal? No fotem! Per un poble com aquest, això ès molt.

Tema de gent propera a mi, amb estupideses, bajanades i amenaces d´aquest tipus no hi entro. El que jo devia está més que pagat, en temps, data i forma.

Ah, si fos una obvietat, com vostè diu, no m´hauria contestat; en referència que els serveis estan a la meva disposició, perdoni que li ho digui, però el seu Ajuntament aplica l´ostracisme general i el silenci administratiu sistemàtic.

El corrector del word, a vegades, fa males jugades, pero al darrere d´un veí, hi havia la frase, de sàtrapes i sequassos, en plural. De totes maneres, segueixo reafirmant tot el que vaig escriure, perquè ès més que cert.

A més dono les gràcies al Sr. Director d´aquest diari.