He triat Baltasar per titular aquest auguri de mort d'aquest triumvirat de la il·lusió, com podia haver escollit MelciorGaspar. Tradicionalment Baltasar, el rei pintat de negre, sol -o solia- ser el més popular entre la canalla. Sempre ha provocat en els nens una barreja d'adoració, emoció i por. En la majoria de pobles Baltasar continua essent un paio pintat de negre. La combinació del turbant daurat i salpebrat amb exagerats diamants de plàstic, amb el blanc intens dels ulls i el negre sobreactuat del maquillatge, espanta el xaval més milhomes.

A Girona ciutat, fins i tot els seus carters reials, patges, assistents i camàlics, passen per les mans dels maquilladors. L'únic negre de veritat que un servidor va veure l'any passat a la cavalcada, anava enfundat dins de l'uniforme de Musersa. Amb una pala recollidora i una escombra anava darrere del cavall de Melcior per quan el quadrúpede patia alguna incontinència i evacuava en públic algun ornament que podia deslluir l'ampul·losa rua o provocar que un nen es llencés de morros damunt la tifa en intentar empaitar un caramel apte per a celíacs. Girona, ciutat multicultural! Pintar-se la cara per fer de Baltasar podia tenir un sentit fa 30 anys, quan trobar negres al carrer era una troballa exòtica. Avui en dia un negre americà pot ser president dels Estats Units però, en canvi, un negre de Santa Eugènia ho té difícil per ser el Baltasar de Girona. Deu ser que a Girona, per fer de majestat d'Orient o formar part de la comitiva, cal tenir algun pedigrí i encara no hi ha cap negre local il·lustre? Els evangelis apòcrifs ens parlen d'aquests mags o astròlegs pagans com tres homes de races diferents que personifiquen els tres estadis de la vida: joventut, maduresa i vellesa. És revelador que uns evangelis del segle IV es mantinguin més progressistes -entenent progressisme en els termes badocs d'avui en dia- que els garants de les tradicions i essències d'una ciutat?

Tornant a la mort dels reis. Existeix un pla d'un vell xacrós de barba blanca i panxa cervesera, abillat amb un vestit d'inspiració bosquina de color vermell, d'enganyar l'estel guiador i enviar els seus competidors a Plutó per deixar en desús l'Epifania del 6 de gener. Aquest vell podria estar perfectament conxorxat amb la CEOE i a la UE per retallar fins el cap d'any unes vacances de Nadal que alteren en excés la productivitat. De moment ja ha guanyat la batalla del màrqueting: mentre la imatge dels reis es preserva únicament en la privacitat dels pessebres i dels museus d'imatgeria cristiana que guarden les recreacions pictòriques i escultòriques de l'Adoració, cada dia hi ha més reproduccions taiwaneses del pare Noel trepant pels balcons catalans per obra i gràcia dels basars xinesos de quincalla. Hauran entrat Melcior, Gaspar i Baltasar en el sender de la decadència?