Un company que el coneixia prou bé em va dir que Jordi Pujol era "un separatista reprimit". Com que el company era de la ceba, vaig imaginar que ho deia per criticar-ne la repressió, no el separatisme, paraula que, d'altra banda, és més aviat utilitzada en termes negatius per l'unitarisme espanyolista. Ara en diríem independentisme o sobiranisme. Artur Mas es mostrava fa poc, en aquest diari, com un bon deixeble de l'utopisme autocensurat del seu mestre: diu que votaria que sí en un referèndum d'independència, però afegeix que està en contra de convocar-lo perquè ara mateix creu que guanyaria el no. "La meva missió no és conduir Catalunya a una derrota", afirma, assumint la seva condició de probable president d'aquí a un any (segons les enquestes d'ara mateix). Seria així? Una consulta per la independència, convocada des de la Generalitat, donaria un resultat contrari al trencament del vincle? Els referèndums es convoquen per guanyar-los, i fer el contrari és de la mena ximple. El moviment de consultes d'abast municipal ens dirà, en els propers mesos, que els municipis amb una majoria electoral nacionalista tenen una majoria electoral nacionalista, la qual cosa no afegeix gaire informació a la que ja coneixíem. I als municipis amb majoria electoral no nacionalista no es convocaran consultes amb suport institucional, perquè el seu Ajuntament no ho acceptarà. Tot això animarà el ball, però no ens dirà què pensa i què vol la majoria de catalans. Aquesta dada només pot sorgir d'una consulta convocada pel govern de la Generalitat. I això no ho farà ni el president Montilla ni, pel que acaba de dir-nos, un hipotètic president Mas. El líder de CiU diu que té por que surti que no i això equivalgui a signar la dependència perpètua, a llançar un missatge de renúncia. Però, és tan clar, aquest resultat? D'acord que les enquestes no donen prou majoria al vot afirmatiu, però és que, fins ara, la direcció convergent tampoc no s'ha compromès en aquest sentit. A les eleccions autonòmiques, CiU i ERC sumen, de llarg, més que PSC i PP. Si tots els seus votants es mobilitzessin, vés a saber què passaria. Però si passés el que desitgen els independentistes, qui i com gestionaria el resultat? "A dintre d'Espanya un procés així no seria ni fàcil, ni gaire pacífic, ni gaire racional; més aviat visceral i traumàtic", diu el mateix Artur Mas en la mateixa entrevista. Vet-ho aquí, el que li passa amb el referèndum: li fa tanta por un resultat negatiu com un de positiu.