Massa sol i gens de platja?

Què passaria si desaparegués tota la sorra de les costes catalanes, del cap de Portbou a les Cases d’Alcanar, i la sequera reduís a la categoria de rajolí tèrbol el doll d’aigua que encara brolla generós de les dutxes dels hotels? Quin atractiu turístic oferiria un país de massa sol i gens de platja? No és una panoràmica impossible. El Govern central ja ha avisat que no podrà regenerar tota la sorra que la darrera tongada de temporals s’ha endut de les platges, i alhora les previsions climàtiques apunten a un futur imminent de grans escaldufades estivals per l’increment de la temperatura mitjana. Per aquest camí, l’única cosa que podran fer els antics turistes de sol i platja serà passejar pels carrers dels pobles costaners disfressats de mexicans de pel·lícula, és a dir, amb vestits clars i folgats de mànigues i pantalons llargs i uns barrets molt amples, per evitar que la radiació ultraviolada els deixi la pell feta un desastre amb opcions de visita a l’oncòleg. Segur que hi ha gent interessada en aquest model africà, però també serien molts els que reorientarien les vacances d’estiu cap a destinacions on els ingredients del còctel es presentessin més equilibrats: platges amables i consistents, i un sol que escalfi sense cremar. Si aquest horitzó arribés a fer-se realitat, què li passaria a l’economia catalana? Quan s’analitza la seva estructura sovintegen les queixes per l’excessiu protagonisme del turisme. Se l’acusa de depredar el territori, especialment el litoral que ja és un contínuum de totxo i ciment, i de crear una ocupació de baixa qualitat i sous en consonància. Tanmateix, no és fàcil trobar-li una alternativa al 12% del PIB. No és fàcil, però Catalunya es pot veure obligada a fer-ho, i cal que comenci a rumiar-hi sense esperar gaire. Podria ser que la meteorologia que anorrea les platges i la crisi climàtica que torrefacta els estius ens obligui a fer el que potser hauríem d’haver fet per pròpia iniciativa: buscar un model econòmic més sòlid i no tant basat en la importació de mà d’obra de pela amb deu.

Subscriu-te per seguir llegint