Ignorem si Internet i les noves tecnologies, que tant han transformat la societat, també acabaran amb la figura càlida i afable del llibreter, aquella persona que no es limita a estar a la caixa i cobrar el producte, sinó que informa i assessora els seus clients sobre les novetats literàries. Feliu Matamala i Pere Rodeja eren dos d'aquests llibreters. El primer és va caracteritzar per la seva defensa de la llengua catalana: a la llibreria Les Voltes, fundada als anys seixanta amb la col·laboració d'un grup d'entusiastes gironins, només hi tenien cabuda llibres, revistes i diaris en català. Jordi Vilamitjana l'ha qualificat en el Diari de Girona com "un ciutadà singular, carismàtic, decidit i valent". Tant Feliu Matamala com Pere Rodeja, malgrat haver superat l'edat de jubilació, van romandre sempre al capdavant de les seves llibreries. Matamala només ho va deixar quan la seva vida es va anar apagant lentament; Pere Rodeja, mort sobtadament ahir, fins l'últim moment. Rodeja, que havia entrat a treballar a la llibreria de molt jovenet, va heretar-la en no tenir fills el nét del fundador, Francisco Geli. Per a moltes generacions de gironins la llibreria Geli, la més antiga de Catalunya, amb 130 anys d'història, ha estat un punt d'aturada obligat. I durant dècades, compartint conversa amb Pere Rodeja o seguint els seus savis consells. Com deia ahir un lector a l'edició digital del Diari de Girona "era l'home que trobava els llibres a la memòria i després els anava a buscar a la lleixa". Pere Rodeja ha estat la figura del llibreter per excel·lència, i així li ho va reconèixer el Diari de Girona amb la concessió del Premi Important ara fa cinc anys amb motiu del 125è aniversari de la fundació de la llibreria Geli. El destí de la vida ha volgut que dos il·lustres llibreters, dos grans personatges de la cultura i la societat gironina, d'edat i trajectòries diferents, ens hagin deixat alhora.
