Com que el traspàs del servei ferroviari de rodalies s'havia convertit en una qüestió patriòtica indispensable, la Generalitat n'ha assumit les competències sense el més elemental: ni trens, ni estacions, ni vies. Recorrent al llenguatge hiperbòlic que caracteritza els polítics catalans, per a les coses bones i per a les coses dolentes, ens ho han venut com un esdeveniment històric. I és que el tripartit ha mantingut dues de les peculiaritats del pujolisme: la política de peix al cove i la permanent desviació de responsabilitats cap a Madrid. El precari traspàs de rodalies és el peix al cove. I, d'aquí a un temps, quan previsiblement manquin diners per mantenir-ho, brollaran les queixes a Madrid per haver donat gat per llebre. Un sempre ha sentit enveja d'un Prat de la Riba que, amb una precària Mancomunitat, és el governant català que més ha aconseguit amb menys mitjans. Va crear del no res infraestructures viàries, hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, l'Institut d'Estudis Catalans, les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra, el primer servei de meteorologia, etcètera. El mateix Prat de la Riba va deixar dit que "amb un segell i un tampó" en feia prou. Eren altres temps, per a dissort del present.
