o serà tan senzill. Acostumar-se a mirar una tele pública sense publicitat comercial tindrà indubtablement aspectes positius, de comoditat mental. Tanmateix, aquests canals també es perdran algunes de les expressions més creatives que es poden veure a la petita pantalla. No cal caure en l'extremisme dels que afirmen que els anuncis són el millor programa. Tampoc en el d'aquells que entenen el cinema com un seguit d'interrupcions: entre grans blocs de propaganda, fragments de pel·lícula. El dia que Freixenet va començar a avisar de l'hora d'estrena del seu espot, alguna cosa va canviar en la interelació programes/anuncis. Ara mateix, en plena campanya de Reis, és probable que molts espectadors recordin amb més intensitat determinats anuncis comercials que no pas la programació estricta del Nadal de fa vint-i-cinc o trenta anys. Des de les Muñecas de Famosa anant soletes al Portal fins a aquell anunci de torrons que feia saltar la llagrimeta amb el Vuelve, a casa vuelveÉ passant per un de molt antic de la Coca-cola amb un arbre enorme que s'anava encenent al ritme d'una cançó coralÉ Segurament, si alguna banda sonora ens trasllada a les vivències del passat les notes tenen més a veure amb els talls publicitaris que amb els programes concrets. I és que quan un anunci ja ha perdut la funció de reclam comercial passa a engruixir el pòsit històric, i ja no ens fa ràbia. Potser no recordem la pel·lícula ensucrada que estavem veient un vespre qualsevol de finals del segle passat. Segurament, vam maleir el moment en què la van tallar per anar a publicitat, però encara avui se'ns posa la pell de gallina quan recordem la campanya per a la captació de voluntaris de la Creu Roja a Catalunya amb aquell nen que es treia el xumet de la boca per donar-lo a un altre que plorava, al mateix televisorÉ Moltes vegades són els programes els que no estan a l'altura dels anuncis que els interrompen.
