Tenir fills és, entre moltes altres coses, un exercici de memòria: cal recuperar i reviure tot allò que tu també feies de petit. Quan arriba Nadal, sobretot, t'has de transportar en el temps i anar a recollir la molsa fresca per al pessebre, buscar un tió per empatxar-lo o comprar un fanalet que s'apagarà o, en el pitjor del casos, es cremarà fins a les cendres.

I per ambientar tot això, has de fer memòria d'aquelles nadales que pares i avis et cantaven amb un entusiasme contagiós. Aquí la cosa es complica perquè apareixen diverses versions que no casen, ni en la lletra ni en la tonada. Això sí, des de la perspectiva d'adult, el contingut de les cançons de Nadal mereix un estudi exhaustiu. Al tió, per exemple, i depenent de la procedència de cadascú, se li demana que cagui "torró d'aquell tan bo, l'avellana i el pinyó o neules ensucrades i galetes barrejades". Fins i tot, en algunes comarques, se li exigeix: "pixa vi blanc, el dia de Nadal" o "no caguis arengades perquè són massa salades". Sigui com sigui, a tot arreu se l'amenaça si no compleix els nostres capriciosos desitjos: "caga tió o et fotré un cop de bastó" o "si no cagues bé, garrotada et donaré". A la mainada d'avui, aquestes demandes els deuen sonar bastant estrambòtiques i amb tota la raó del món. Al cap i a la fi, demanar a un tronc que pixi i cagui regals sota l'amenaça de colpejar-lo és per fer-s'ho mirar.

Pel que fa als Reis, no és que la cosa millori gaire. D'entrada totes les versions estan d'acord amb l'essencial: "Que visquin els tres Reis de l'Orient", tot i que a l'evangeli de Mateu no s'especifica quants eren. Alguns, però, afirmen "que porten torrons a tota la gent" i, d'altres, en canvi, "que porten coses a tota la gent" (versió aquesta darrera molt més pràctica per la seva flexibilitat). Alguns demanen "una botifarra per a la meva mare", sol·licitud que coneixent la sornegueria d'aquest país donaria peu a diverses interpretacions. Altres volen "una botifarra per la meva dent", que deu ser simplement per la rima perquè d'altra manera no s'entén. "Un got de vi per al meu padrí, un tros de pa per al meu germà i un tall de coca per a la meva boca", la cançó demostra que l'abundància no imperava en èpoques passades; si avui els Reis portessin això els nostres fills i familiars ens ho tirarien pel cap.

En fi, que la nit de Reis, com ja fa un grapat d'anys, tornarem a deixar les sabates al menjador i un got de vi i quatre galetes per a Melcior, Gaspar i Baltasar, tres senyors que viatgen milers de quilòmetres amb camell i guiats per un estel. Sàvies paraules, les del fill d'un meu amic: han de ser mags per força.