El pacte

- En què ho vas notar? -vaig preguntar.

- En res en particular i en tot. Va ser com una intuïció, com una revelació.

Com que la meva amiga i jo ens coneixem des de l'adolescència, va reflexionar, sempre dins del somni, que l'havia estat enganyant a ella (i a la resta dels nostres coneguts) durant moltíssims anys. Llavors va sentir por, ja que li va semblar evident que la meva missió a la Terra no podia resultar beneficiosa per als humans.

- I què vas fer? -vaig preguntar.

- Vaig dissimular, vaig fer com que no m'havia adonat de la teva impostura, però vas començar a mirar-me d'una manera rara, com si sospitessis de mi. Llavors, presa del pànic, vaig despertar.

El somni, segons em va dir, l'havia deixat una mica torbada (també a mi, la veritat, ja que encara que no sóc extraterrestre, crec, tampoc tinc la sensació de ser gaire d'aquí). I bé, el cas és que després de fer unes bromes sobre el somni, ens vam acomiadar tornant jo a les meves coses, i ella, vaig suposar, a les seves.

Pocs dies després, vam coincidir en un acte públic (la presentació d'un llibre), i em vaig adonar que m'evitava. No d'una manera descarada, ni tan sols, potser, conscient, però el cert és que quan poc després m'hi vaig acostar, va trobar una excusa per guillar. Per fortuna, amb els altres convidats tot era normal (potser no els havia explicat el somni). A partir d'aquell dia, la situació es va repetir en altres actes, fins i tot a la casa d'un amic comú on havíem anat a sopar. D'altra banda, va deixar de trucar-me i jo evitava fer-ho per no violentar-la. D'una manera o una altra, semblava convençuda que jo era un invasor. Passat un temps, vaig despenjar el telèfon, vaig marcar el seu número i li vaig dir que havia somiat amb ella. Eres, vaig afegir, una espia d'una potència estrangera (en el somni no s'especificava quina). Em va semblar que es quedava un mica preocupada. Des d'aleshores, hem recuperat el contacte. Hi ha entre nosaltres un pacte tàcit: ella no em denunciarà a mi si jo no la denuncio a ella.