Ningú vol ser estimat per la seva intel·ligència, però ara podem afirmar-ho sense avergonyir-nos. Cada vegada que amago l'¡Hola! dins del Financial Times, em pregunto per aquest gest instintiu de protecció. La professora Catherine Hakim, de l'irreprotxable London School of Economics, ha vingut en la meva ajuda a l'encunyar el concepte de "capital eròtic", que considera la virtut clau per a l'ascens social i per cobrar un quinze per cent més que els humans mancats d'aquesta qualitat. És a dir, quan pots citar més esposes que ministres de Sarkozy, és simplement perquè les primeres són més interessants que els segons. Per això mateix, llegiré abans un perfil de Michelle Obama -el llinatge amb més capital eròtic de la modernitat- que una aproximació a la intervenció americana a l'Afganistan.
Cap ésser humà que s'ha passat la vida aprimant-se pot ignorar el capital eròtic, preguntar en què consisteix o qüestionar-lo. Per condensar-lo en una frase, és la bellesa en moviment. No tan sols ho aplaudeixo intrínsecament, sinó sobretot perquè pot alliberar-nos de la repel·lent intel·ligència emocional. Un home no hauria pogut formular aquesta teoria sense veure's desposseït dels seus galons acadèmics. Benvinguda sigui doncs la professora que invita a aprofitar els talents corporals -que recalca que en la seva major part poden ser adquirits-, i a definir el nou escalafó a través d'ells, com de fet ocorre en la realitat. Ara porto el Financial Times dins de l'¡Hola!.
Una maniquí -Kate Moss- pot posseir excepcionalment la bellesa emocional que s'ha rebatejat com a capital eròtic, però aquesta virtut gens superficial irradia també de dones amb l'estil de Madonna o Tina Turner, que desafien els cànons. La inversió en capital eròtic cursa amb la joventut de Beyoncé, però no declina amb l'edat de Catherine Deneuve. Gràcies, professora, per atrevir-se a convèncer-nos que la bellesa no tan sols compensa la intel·ligència, sinó que també és més difícil ?d'obtenir.
