Cartes

no em respon

Jaume Teixidor Cuyàs. girona.

L´arquitecte municipal em fa trasllat de les obres d´urbanització del carrer del Carme entre el carrer d´Enderrocades i l´Olivera, que conec bé, i que ha suposat instal·lar davant de la meva façana comercial de sis metres i mig un banc, tres pilones, dos arbres i un fanal.

En canvi no diu ni una sola paraula del que he preguntat a la Sra. alcaldessa; per què uns metres més avall els locals comercials números 153-155-157 i 159 no presenten ni una sola pilona, cap arbre, i cap banc a peu de carretera? Insisteixo; per què aquesta discriminació?

Les cartes

del cadastre

LluÍs Jaile Benítez. girona.

Alguns ciutadans estant rebent una carta del cadastre, requerint-los a presentar la documentació que demostra que són els propietaris de les finques que inclouen en la declaració de la renda. El motiu és que hi ha discrepàncies entre les dades del cadastre i les que consten en la declaració d´IRPF, que acostumen a ser les dels rebuts d´IBI que emet l´Ajuntament.

Primer de tot, no ha de córrer l´alarma: no és que siguin propietaris de dues finques sense saber-ho, sinó que l´Ajuntament i el cadastre tenen dades diferents sobre la mateixa propietat.

Segon, la «culpa» de les discrepàncies deu ser d´aquests ciutadans. Altrament, no s´entendria que siguin ells els qui hagin de fer el tràmit, amb o sense la cua pertinent. En total, res de l´altre món com a penitència: unes hores de dedicació. A qui no li sobren unes hores en un dia laborable? I no importa que, per adquirir la propietat de les finques, aquests ciutadans van haver de passar per la notaria i el registre de la propietat, a més de liquidar i pagar els impostos corresponents, perquè, ai las! els molt gamarussos no van anar també al cadastre.

Això em fa preguntar, per una banda: no és sorprenent que en els temps que corren, més de quaranta anys després que els humans trepitgessin la lluna, l´agència tributària i el cadastre, tots dos dependents del Ministeri d´Hisenda, maneguin dades discrepants sobre la mateixa finca, i que sigui la població qui hagi de córrer per resoldre-ho?

I, per altra banda, sobre el motiu de la supervivència del cadastre com a organisme estatal: Per què coexisteixen el cadastre i el registre de la propietat? O, per què la gestió de les seves funcions (bàsicament, establir els límits de les finques i el valor d´aquestes a efectes administratius), no han estat assumides per administracions més properes al ciutadà, locals o supra­locals? Deu estar relacionat amb aquells «alts funcionaris de l´administració de l´Estat», que forcen el manteniment centralitzat d´organismes com aquest per protegir les seves prebendes?

Un altre detall: la carta està redactada només en espanyol. Deu ser perquè el cadastre depèn del Ministeri d´Hisenda, que és administració de l´estat, i no entenen el català? No, perquè l´agència estatal tributària utilitza el català en les seves comunicacions. Potser es tracta de la tècnica clàssica per «cohesionar la població», a base de demostrar qui domina i mana: fes la feina, paga, i m´és igual en quin idioma vols que et parli, i nari-nant?

Per cert, per a aquelles persones interessades: la llei permet als ciutadans escollir l´idioma en què l´administració (el cadastre en aquest cas) se li ha d´adreçar. Per tant, poden respondre amb una carta indicant que li tornin a reme­tre la comunicació en català. O, malgrat que la carta digui «deberá presentar», poden no fer res, perquè no es tracta d´un requeriment en forma i, per tant, els ciutadans no estan obligats per cap ordre pública.

El sentit a la lluita

enric de ribot i saurina. girona.

Sóc un gironí que vaig ser atracat aquesta mateixa setmana en una zona força transitada, sobretot per alumnes de totes les edats. El motiu d´aquesta carta, a part i a més a més de mostrar preocupació i protesta davant aquest acte, és la representació confusa d´una barreja de sentiments, tal vegada contradictoris.

Per una banda sento un profund agraïment pel suport donat pel meu col·legi, que féu tot el que pogué i més a l´hora de trobar un possible atracador dins del centre. També, i remarcant-t´ho amb negreta, em cal esmentar l´esforç i el grau d´implicació mostrat pels guàrdies municipals i els mossos, els quals en tot moment em feren present un esperit de lluita i justícia.

Per altra banda tinc el desencant, en sentir aquella ràbia que deixa marcada la impotència, davant la impossibilitat d´aconseguir que aquells que abusaren de la seva llibertat tot arribant al punt d´agredir un ciutadà, com ells, no paguin per la responsabilitat que els correspon.

Resulta que el procediment queda incomplet amb l´alliberament d´aquests grups violents, impunes, la qual cosa fa perdre tot sentit a la lluita, ans el contrari, obtens la possibilitat d´una possible represàlia.

Tot i la sotragada que dóna aquest fet a la confiança i motivació de l´afectat, fent que gent com nosaltres se senti insegura al caminar pels carrers que tan sovint recorríem, cal ara i sempre lluitar contra això mitjançant la denúncia i la protesta.

Fecsa-Endesa

i la seva desatenció al client

Òscar gutiérrez gil. girona.

El dia vuit de març passat, com tants d´altres ciutadans, vaig patir la forta nevada que va caure a la ciutat de Girona, així com les seves conseqüències. Una d´aquestes va ser l´absència de corrent elèctric durant els dies vuit i nou de març. Això va comportar el deteriorament d´aliments que tenia al refrigerador i al congelador. En vaig informar l´asseguradora el dia 11, i em van comunicar que necessitaven el certificat de baixada-pujada de tensió elèctrica. El dia 12 de març vaig anar a una de les oficines que Fecsa-Endesa té a Girona, per demanar el certificat. Des de llavors estic esperant, i no he rebut cap mena d´informació per part de la companyia. Això sí, fa uns dies vaig rebre puntualment la factura mensual, i poc després, el càrrec en el compte bancari. Amb aquesta carta només vull deixar patent la impotèn­cia i neguit davant d´aquesta mena d´actuacions per part d´algunes em­preses que, actuant en règim quasi de monopoli, amb les seves pràctiques habituals redueixen, o gairebé eliminen, l´atenció al consumidor, a qui només li queda aguan­tar-se i esperar, esperar, esperar...

Violència al futbol

marta barceló gironès. santa coloma de farners.

Diumenge passat, com cada setmana, vàrem anar a veure jugar el Farners B. Aquesta vegada tocava anar a Breda. Durant tot el partit ens van estar increpant i insultant. Però el pitjor encara havia d´arribar: al final del partit el públic va esperar els nostres jugadors i a nosaltres, l´afició, i ens varen insultar i apallissar. Ells no miraven prim a qui picaven, tant si eren homes com dones o nens. Al meu fill petit de només 7 anys el van esgarrapar a l´esquena de tal manera que avui, una setmana després, encara té un forta contusió i una marca.

És que en el món del futbol ens estem tornant bojos o a partir d´ara hi haurà camps com el del Breda als quals només es podrà anar escortats pels mossos? Jo porto molts anys en el món del futbol i mai havia vist res igual, nomes espero que la federació prengui mesures i que això no passi mes.

Moltes gràcies i Visca el Farners B