Quan hi ha crisi, quan hi ha problemes i dificultats econòmiques, habitualment els poderosos surten reforçats i, com quasi sempre, surten guanyant, mentre els pobres i la gent corrent s'enfonsen més i més, tenint greus dificultats per arribar dignament a final de mes. La situació és preocupant socialment i econòmicament. I és moment que governs i responsables públics, administracions, institucions de tota mena i empreses compromeses èticament, prenguin decisions, acords i mesures per pal·liar realment els drames de la crisi i que ajudin a sortir de les seves conseqüències. I cal recordar el que és vox populi, que normalment els problemes els creen uns i les conseqüències les pateixen d'altres.

Grans empreses, lobbies econòmics, multinacionals, bancs i caixes s'han dedicat a crear i a fomentar necessitats, fent-nos creure que això era el camí del progrés i la felicitat, instaurant una nova forma de dependència i esclavatge. L'increment de productes, uns necessaris i d'altres de superflus, s'inseria en l'errònia idea d'un progrés il·limitat i una obsessió malaltissa de produir per produir, sense altre objectiu que obtenir beneficis a costa del que sigui i de qui sigui. I com deien els bancs, no calia tenir diners per comprar, per viatjar o per donar-se un caprici: posaven a la teva disposició crèdits personals i hipoteques més enllà de les pròpies necessitats , i el que és més greu més enllà de les pròpies possibilitats. I aquests excessos irresponsables s'estan pagant i es pagaran amb greus perjudicis per a tota la societat. Mentre el govern ha acudit per protegir els bancs, son milers les empreses que no troben recursos ni facilitats creditícies, i milers i milers els ciutadans que desprès de perdre el seu lloc de treball es veuen abocats a perdre el seu habitatge i a quedar carregats de deutes.

El 2009, els bancs varen executar més de 110.000 hipoteques, i en aquest any 2010 s'acostaran cap a les 200.000. El resultat és altament preocupant: quan el banc o la caixa executa la hipoteca i subhasta l'habitatge, i no es ven, el banc se l'adjudica, i les famílies o persones afectades, a més de perdre el seu habitatge, solen quedar deutores d'imports inassolibles respecte al banc executor. El Govern ha ajudat els bancs i caixes, però no hauria d'haver exigit que apliquessin una moratòria respecte als deutors hipotecaris que han perdut el seu treball?

Serà necessari replantejar moltes coses i repensar el sistema de vida que tots plegats hem instaurat. L'austeritat, la prudència, el sentit comú ens haurien d'ajudar a cercar noves maneres de viure i relacionar-nos. Com ja deien grans savis i pensadors antics, no ens fa més pobres la disminució de la riquesa sinó l'increment de les necessitats.