Avui fa quinze dies que es va clausurar la 55a edició de Girona temps de flors, però això no vol pas dir que se n' hagi perdut la memòria. No només en queda el testimoni en reportatges fotogràfics i literaris, sinó que és ben viu el record que ens ha deixat. Aquelles vivències que, com aquesta, ens resulten plaents i grates el recordar-les proporciona un gran goig. Aquesta evocació és una forma d'anar assaborint allò que visquérem amb satisfacció i joia. Passejar pels nostres carrers i places en aquelles inoblidables jornades d'intensa vida ciutadana és quelcom que ens afecta profundament. Contemplar aquelles corrues de gent vinguts d'arreu, que travessen pels ponts per atansar-se a la Girona vella. Escoltar comentaris en els més diversos idiomes, comprovar com es disparen centenars o potser fins i tot milers de càmeres fotogràfiques per immortalitzar els nostres monuments i l'ornamentació floral que aquests dies els dóna vitalitat. Uns testimonis gràfics que arribaran als més insospitats països. Trobar, en aquest deambular, amics i coneguts, que en l'agitada vida actual no és freqüent que passegin per la Girona arqueològica. Tot això ens rejoveneix.
Aquest pelegrinatge entre flors i pedres ens permet admirar l'art i la dedicació pacient i constant de tants i tants ciutadans, o potser més encara ciutadanes, que any rere any s'esforcen per donar a la nostra ciutat aquest to de bon gust, d'elegància i de distinció. Com també és una prova de la nostra capacitat d'acolliment que el foraster pot apreciar. Però a més encara aquest anyal esdeveniment ens proporciona l'ocasió de posar la nostra atenció ens coses que tenim tot l'any entre nosaltres, però que per la inquietud i el neguit que caracteritza els nostres temps, ho tenim com qui diu marginat. Durant l'any quants són el gironins que passegen tranquil·lament pel Barri Vell? Si exceptuem aquells que hi viuen. En canvi, en aquesta avinentesa, quants són els que, més o menys, no s'hi fan presents?, fora del que estan físicament impedits.
En evocar aquesta darrera edició de Girona temps de flors no podem deixar d'esmentar la bellesa de les composicions que s'han ofert al claustre de la Catedral, a la capella del Pilar del temple del Carme, als ?Banys Àrabs, a les Sarraïnes, als Dolors. La magnífica aportació de rams i plantes, especialment cactus i azalees, de Sant Lluc. Els Bonsais, del Museu de la Ciutat, que han requerit temps i temps de pacient cura. L'originalitat del muntatge de San Martí. Enguany ha cridat vivament l'atenció la visita al temple de Sant Feliu, amb l'ornamentació floral de les diverses capelles. Amb una menció especial per la magnífica catifa de flors vermelles davant la imatge del Crist jacent, i tota la decoració de l'àmbit de Sant Narcís. L'homenatge als pintors gironins d'ahir i d'avui, en la composició que es presentava a Sant Cristòfol, amb la mostra de cavallets, paletes, pinzells i tamborets, que formen o han format part de les seves eines de treball. La representació a la Torre Gironella del claustre del monestir de Sant Daniel , il·lustrat amb la projecció del DVD sobre la història i l'actualitat del monestir i de la Vall.
Tal com dèiem abans, aquest pelegrinatge pels nostres carrers, aquesta visita als nostres monuments, ens dóna ocasió a posar atenció al que ja hi és tot l'any, però que en aquests dies pren protagonisme. Així quan admirem l'ornamentació floral de les galeries del Claustre de la seu no podem deixar de fixar-nos també en els capitells tan bellament esculpits. I també, en aquesta ocasió hem pogut apreciar uns fragments de la reixa que l'arquitecte Rafel Masó dissenyà, l'any 1907, per l'aleshores recent inaugurada església del Sagrat Cor. Una reixa que malgrat la seva alta qualitat artística no ha tingut sort. Després d'haver estat retirada del seu emplaçament original, va passar un temps,massa llarg, abandonada en un traster, fins que després d'insistir per la seva recuperació va passar al Museu d'Art, on dormí una temporada arraconada en un pati, a sol i serena. Finalment ha quedat més aviat emmagatzemada que no pas exposada en el claustre de la Catedral. I aquests dies de l'exposició floral, ha merescut l'atenció que no uns dies sinó tot l'any mereixeria, i no en fragments, com en aquesta ocasió, sinó en la seva totalitat.
El temple de Sant Feliu en aquesta ocasió ha mostrat la bellesa arquitectònica de les seva estructura, amb la gran nau i les claus de volta, adientment restaurades. Una obra que mereix els millors elogis envers els seus promotors i finançadors, com als directors i executors. L'ornamentació floral dels mal anomenats Banys Àrabs, no impedeix que el visitant posi la seva atenció en aquell monument que conserva en tota la seva integritat la piscina central, amb la seva columnata coronada de bellíssims capitells. Com també els departaments on es desenvolupava no només una activitat de caràcter higiènic, sinó també una relació social.
L'esglesiola romànica de Sant Nicolau, que amb tan d'encert va ser restaurada per restar com un exemple de com pot ser recuperat un monument que havia sofert la més vil degradació.
Mentre recorrem els jardins del Doctor Figueras, podem apreciar els absis romànics de Sant Pere de Galligans. I baixant pels jardins de John Lennon ens trobem en el millor mirador per gaudir d'un dels ?panorames més impressionants de la Girona arqueològica. Presidit per la gran mola de la Catedral, amb la visió de la torre de Carlemany, i com a peanya, el passeig Arqueològic, amorosint el paisatge una gran massa de verda vegetació, d'entre la que destaquen els campanars de Sant Feliu i de Sant Pere. I al fons de la Vall, el Galligans, torrent, normalment eixut, que aquests dies s'ha volgut unir a la festa amb un discret corrent d'aigua. Un altre espai ciutadà que només es factible contemplar en aquestes diades és l'artística escala de la casa Salieti, del carrer de Ciutadans. Obra de l'arquitecte Masó. La combinació de ceràmica, reixes, pedra i vitralls constitueix un conjunt harmònic d'una bellesa extraordinària. D'una factura semblant, encara que més reduïda de proporcions és l'escala de la casa Masó de les Ballesteries.
Per primera vegada hem tingut la oportunitat de presenciar en l'entresol de la casa número 3 del carrer Nou uns paraments de l'antic convent de Sant Francesc. Amb un gran finestral i uns significatius escuts. Aquest nou descobriment, juntament amb els que es feren anteriorment en l'hotel Peninsular, la Galeria El Claustre i la veïna plaça Josep Pla, mantenen viu el testimoni de la presència en aquella zona urbana del que fou el grandiós convent de framenors, en el qual un dia professà l'eminent escriptor Francesc Eiximenis, figura exímia de la literatura catalana medieval. Convent que durant sis segles va ser centre d'espiritualitat i fogar de cultura.
I no cal esmentar l'escalinata de la Catedral i la de Sant Martí, ja que una i altra tot l'any tenen admiradors.
I si tot passejant per aquella Girona florida i monumental, les campanes de la Catedral deixen sentir la seva majestuosa veu, com va passar en l'acte inaugural, l'esdeveniment artístic i l'ambient arqueològic, tenen el seu digne complement acústic.
