En les converses que es produeixen en la vida diària a vegades fem referència al malgovern, equiparant-ho als errors que fets des de les institucions polítiques cauen al damunt de la ciutadania que en pateix les conseqüències. Quan això passa, parlem de malgovern. Paga la pena analitza-ho amb més detall. El malgovern es caracteritza per l'absència de prioritats encertades, per la manca de rapidesa en respondre als problemes i per una insuficient capacitat de connectar i d'explicar el que es fa i perquè al ciutadà.

Cada un de nosaltres recorda un o uns casos de malgovern en aquests últims anys. Jo vull explicar el que m'ha impressionat especialment. Potser no és el més important, però és el que alguns afectats m'explicaren i vaig entreveure l'angoixa que els produïa.

El meu cas de malgovern que recordo és el dels metges que en un nombre de 400 exercien la seva professió en la medicina pública de Catalunya i que el 2004 en arribar als 65 anys foren prejubilats sense tenir en compte que podien si així ho sol·licitaven continuar exercint fins als 70 anys. Cap d'ells fou escoltat, foren tots apartats de la seva actuació professional.

Vaig viure l'angoixa que aquesta decisió significà i com consideraven injusta aquella decisió. La situació que es creà encara empitjorà quan el 2004 la premsa es feu ressó de que mancaven metges a la medicina catalana! La perplexitat per la decisió de prejubilar els 400 metges que podien, si així ho desitjaven, continuar exercint fou total.

Molts metges portaren el cas als tribunals per creure que no eren respectats els seus drets a continuar exercint en els seus llocs. El jutjat contenciós administratiu sentencià a favor dels afectats, però, el malgovern continuà, i el Departament de Sanitat del Govern de la Generalitat ho va recórrer i així fou com més tard el Tribunal Superior de Catalunya igualment donà la raó als metges afectats i així és com ara el Tribunal Suprem ha reiterat la raó d'aquests professionals. Ara, la Generalitat està obligada a indemnitzar, però el que és més lamentable és que aquests anys hem perdut l'acció d'uns metges experimentats, que ha calgut substituir i que els afectats han viscut, en general, la incomprensió per la seva funció. He viscut deprop alguns casos i no crec que una indemnització repari el dany d'aquest error.

Sovint, el malgovern té uns afectats directes, però, també té un impacte molt més general, que en ser conegut genera indignació i tristesa en veure com els recursos, en aquest cas humans, de la comunitat no són aprofitats com hauria de fer-se per respecte als afectats i per aconseguir un bon govern per a tothom.