Cartes

i la MAT

Pep Gonzàlez Moreno. Sant Martí de la Mota.

Com cada any miro per la TV l'etapa del Tour de França, ja que com a esport és fantàstic. I com a bons retransmissors televesius, també. Pots veure els paisatges per on passen, ben endreçats, cuidats; els poblets que fan goig. Les carreteres estretes però curoses amb el paisatge. Els arbres al voltant seu, els plataners ben podats. I pensar que ací ho teníem fa uns anys. I que ara en pocs anys ens han destrossat la dolça harmonia de les nostres terres, per unes decisions d'uns polítics mediocres i nefastos que, en nom del progrés, emplenen d'asfalt tot el que veuen -darrera polèmica la C-31 de Verges a Vilacolum-. Si mirem la destrossa de la MAT, TGV, ampliació AP-7, N-II, A26, centre nodal del Far, subestació de la MAT a Santa Llogaia... no quedarà un pam de terra. I encara certs consellers s'emprenyen quan dius que en el Tour, a la Toscana.. es mima el paisatge. Ja ens manen el que hem de veure. Com en temps de la Inquisició! Ens podran destrossar la terra, però mai convèncer. I tindrem memòria d'aquests ulls que ens han apunyalat les nostres il·lusions de deixar per a les futures generacions un territori per viure. Mal els pesi, direm els seus noms, els dels seus amics i dels informes en veu ben alta, perquè ningú no ho oblidi. No, no tenim por d'aquesta piovra.

Dia internacional dels avis

CARME MUÑOZ DE PIBERNAT. Cassà de la Seva.

Segurament és un dia que passa força desapercebut però jo voldria recordar la diada amb unes línies.

Ser avis és entrar en un món nou, diferent, farcit d'alegries i rialles, també de treball per part dels avis i àvies però és un treball que es fa amb molt d'amor.

Ser àvia per a mi ha estat una experiència inoblidable, estic molt orgullosa dels meus néts, que són la joia de la casa. És una etapa de la vida bellíssima i enriquidora.

Ara voldria dir-vos que ja tenim part de la tasca feta, que aquest és el nostre moment. És el moment d'intentar tenir les menys cabòries possibles al cap. Que el cap no rodi massa sense necessitat, que la pau i la tranquil·litat siguin els nostres millors companys, celebrem la diada amb un nou objectiu...

Per aconseguir aquest objectiu, hauríem d'intentar deixar aparcades les preocupacions abans que les preocupacions ens aparquin a nosaltres... Anticipar situacions desagradables abans que arribin, és anticipar-se a allò que no sabem i potser que mai arribin.

La preocupació anticipada és innecessària i perillosa per a la salut i el benestar general de tot i de tots. Ja sé que no és fàcil, però tampoc és impossible...!

És una veritable joia arribar a posseir el títol d'àvia.

La pujada de l'IVA

FLORENCI ALBUIXECH MUNIESA. celrà.

Sóc un pensionista (amb targeta daurada Renfe) que no entén com es trasllada l'augment de l'1% de ?l'IVA en el preu dels bitllets, perquè el trajecte de Celrà a Girona ha passat de 0,85? a 0,90?, això representa el 5,8852% d'augment i a atenció al client de l'estació diuen que és l'arrodoniment, però un arrodoniment bèstia perquè hauria d'haver estat 1 cèntim d'euro, aquest augment.

Quan teníem la pesseta, com que no hi havia cèntims, no hi havia més remei que arrodonir, però amb l'euro aquest problema no existeix i sinó que suprimeixin les monedes d'1 i 2 cèntims d'euro.

Als pensionistes aquest any ens han augmentat la pensió l'1%, però com que també han retocat l'IRPF a l'alça, resulta que la meva pensió és 20 ? menys cada mes, i serà 280 ? menys que el passat 2009.

Cada any quan ens envien les notificacions de l'augment de les pensions (també val per a les nòmines) totes són al cèntim, no hi ha arrodoniments a l'alça i a part quan torni a haver un canvi de tarifes en els bitllets, partiran de l'últim preu, no del real que hauria d'haver estat sense arrodoniments i tornaran a augmentar el preu quan potser no haurien de fer-ho (ex. 0,81? +2% cost vida = 0,83?, si ja és de 0,90?, aquest any, no haurien d'augmentar la tarifa perquè han anat tot ?l'any per sobre).

Rebin la meva més afectuosa salutació.

Euskal taverna

a la catalana

IZASKUN FERNÁNDEZ URIBE. GIRONA.

Duc una mica més d'un lustre a Catalunya i després de visitar les Euskal Taverna de Barcelona i ?Girona, m'agradaria subratllar les ?diferències entre les autèntiques ?tavernes basques i els succedanis que s'ofereixen amb aquest nom.

A Euskadi els pintxos-que no tapes- es prenen, majoritàriament, dempeus a la barra o en el carrer, ja que a pesar de les inclemències ?pròpies del clima cantàbric, els bascos no dubten a sortir, ja que "anar de pintxos" forma part de la vida social.

No existeix el sistema del recompte dels escuradents per saber la quantia de la consumició, simplement es pren de la barra el que un desitja, i abans de marxar es paga el compte.

Ja sé que molts es preguntaran que com es controla si el consumit correspon amb el que un demana abonar. Simplement es confia en l'honestedat de les persones.

El txakolí és un vi blanc jove de raïms autòctons que no necessita ser abocat com la sidra. O sigui, més enllà del cerimoniós que pugui resultar aquest ritual, és absolutament prescindible.

Al País Basc existeix una tradició per la cultura gastronòmica que fa que ens encanti gaudir del bon menjar i que converteix els pintxos en petits mossos d'alta cuina en miniatura.

Després d'aquestes petites correccions, només em queda convidar a visitar Euskadi i gaudir de l'experiència de les veritables tavernes basques, sense additius i acompanyat de l'amabilitat i hospitalitat de la seva gent.