Es fa difícil haver d'empassar-se a cada telenotícies les informacions no esportives del FC Barcelona. Ja vaig dir en el seu moment que em semblava fora de lloc la dimensió que s'estava donant a les eleccions del Barça. Els mitjans públics van tractar-les com si es tractessin d'uns comicis catalans. Tots plegats segur que també vam fer-ne un gra massa. Simplement uns milers de socis elegien el seu president. La resta, milers de catalans, que no són socis, també ens van fer partícips, sense voler, de tot aquest procés. Ara amb la polèmica assemblea de dissabte passat tornem a reviure aquella exageració. El programa de Josep Cuní en va fer fins i tot la pregunta del dia: la junta del Barça havia de portar Laporta als tribunals. Ja s'ho faran no? No és simplement un problema dels socis i abonats blaugranes? Hauria de ser així. Ja sé que alguns deuen pensar allò que el Barça és més que un club. Oi tant, que sí. El Barça, amb la societat mediocre que som, és més que un club: és una religió per a uns quants, un sentiment de país per a d'altres, una manera de fer política o un negoci. Tot, menys un club esportiu pur i simple.
