Joan Rosell dirigeix la patronal catalana des del 1995; Josep Gonzàlez, entre Pimec i Sefes, està al capdavant dels petits i mitjans empresaris des del 1981; Josep Maria Álvarez és el secretari general d'UGT Catalunya des del 1990; Cándido Méndez dirigiex UGT Espanya des del 1994, però el 1980 ja era el màxim responsable de l'UGT a Jaén i el 1986 d'UGT a tot Andalusia. Només Comissions Obreres, dels diferents agents socials, renova periòdicament els seus principals càrrecs. Espanya és, a més, l'únic país occidental en el qual la crisi financera no ha provocat cap canvi en la cúpula directiva de les principals institucions bancàries i d'estalvi, llevat dels casos obligats per jubilació. Les mateixes persones que figuraven en la primera línia abans de la crisi són les que pretenen resoldre'ns el futur. Resulta més còmode responsabilitzar de tots els nostres mals els polítics, tot ignorant que vivim en una societat de lliure mercat i que, per tant, les responsabilitats són compartides. O és que en els pactes per l'ocupació, en els convenis col·lectius o en els consensos sobre mesures econòmiques i socials no hi han participat també patronals i sindicats? Em sembla difícil canviar dinàmiques amb les mateixes cares.
