Estàvem tan enlluernats amb el mal paper del tripartit que pensàvem que era impossible fer-ho pitjor. No era així. CiU ha aconseguit que abaixar més el llistó sembli del tot impossible, en contra fins i tot de les expectatives més pessimistes. Una de les claus de la victòria -no per majoria absoluta- de CiU en les últimes eleccions va ser el cansament que amb només 7 anys havien deixat PSC, ERC i ICV. Entre l'electorat es movia un desig d'esperança que es va traduir en un vot de confiança cap a Artur Mas. I des que ha arribat al govern, no han parat de ploure decisions negatives que no estarien malament si anessin acompanyades de solucions. Lluny d'això, sembla que encara són capaços de crear més problemes dels que ja hi ha. Ryanair com a exemple. Centenars de llocs de treball que es poden perdre o un descens encara més acusat de l'economia gironina, són només algunes de les conseqüències d'una decisió presa tot i saber de bon principi quines eren les condicions signades amb la companyia. Això precisament és el que em despista. Són tan dolents o s'ho fan? I si amb només dos mesos han estat capaços d'això, què ens espera en quasi quatre anys? L'abisme.
