Cartes

Lluís Girbau i Massana. GIRONA.

"Si quiere ser atendido en catalán, pulse 1?". Com? Hauria de ser a l'inrevés! Aquesta és la salutació inicial de la "Delegación de Economía y Hacienda" de Girona (972 22 50 50). Si "pulsa 1", li sortirà un/a operador/a (el "Ministerio de Igualdad" va posar una multa de 6.000 euros per aquesta qüestió semàn?ti?ca a un empresari que volia contractar un programador i no va posar /a...); en aquest cas és una operadora, capaç de verbalitzar en català (probablement és l'únic idioma estranger que parla) i li preguntarà que què vol. Quan vostè l'hi hagi explicat tot -la curiositat és condició humana- el derivarà a un número mort o no operatiu (sempre resulta que en el Ministerio s'està esmorzant o de reunió amb el Sr. Roca W.C).

Després d'esperar una llarga estona (purgant la gosa?dia de voler parlar en català quan es diri?geix al personal del Ministerio a qualsevol indret de l'Estat espanyol -encara que sempre es podria trobar una honrosa excepció molt excepcional-), la comunicació es penjarà. Si opta per no fer res, li seguiran parlant en castellà. Quan l'atenguin, li diran alguna cosa com aquesta: "¿Buenos días, le atiende Milagros, en qué puedo ayudarle?". Si vostè li parla en català, li dirà diverses vegades com si no el sentís: "¿Dígame?, ¿dígame?". Si segueix parlant en català dirà un cop més "¿dígame?", i penjarà.

Això que el PP diu obertament de castellanitzar Catalunya, el PSOE ho fa descaradament des d'on mana. Fins quan hem de aguantar? Per deixar-los penjats!

Benvolgut Sr. Mas

marc pagès alivés. girona.

Com a petit empresari de la província de Girona voldria fer-li saber de quina manera: "estem dinamitzant l'economia". Ahir dilluns a la tarda em vaig personar al nou edifici de la Generalitat de Girona a fer un d'aquells tràmits administratius de dubtós sentit ?(almenys per als de l'ofici). Li explico: es tractava de segellar un Llibre de Subcontrac?ta?ció, el qual, per qui no ho sàpiga, és un llibret que prèviament "pots" comprar a la Llibreria de la Generalitat. Després d'omplir-lo, el mostres i la funcionària de torn li posa un segell ben pompós. Fet això te'l pots tornar a endur i deixar-lo al centre de treball (obra) per tal de registrar les diferents subcontractes del contractista d'obra. El cas és que aquest tràmit no es pot fer a distància i per tant, ens hem de desplaçar cada vegada al nou edifici (50 km anar i tornar), entrar al rovell de l'ou de Girona (15 minuts), entrar al pàrquing de l'edifici tot pagant (o caminar 25 minuts) i llavors esperar el torn (uns 30 minuts) fins que ens atenguin... Bé, fins aquí el que algú (potser d'abans) podria considerar "normal". La meva sorpresa fou que em digueren que no m'ho podien fer, ja que el segell que hi havia fins ara actualment ja no és vàlid (resulta que han canviat el cap de no sé què i el nom del departament) i que la firma que duia el segell actualment està obsoleta... i "Que jo sàpiga a l'edifici hi ha més segells... no n'hi pot haver cap que pugui anar bé?! ... Que m'esperi, m'espero, que m'esperi més, m'espero més, que ara baixarà un responsable del Departament de Treball, que baixi, segueixo esperant (30 minuts), que no baixa, torno a avisar, que no baixa, que ara tenen feina i que torni en un parell de dies. Snif! Jo també tinc feina, i avui no l'he poguda fer. Per cert, l'edifici molt maco.

La irresponsabilitat responsable

JOSEP SERRA QUINTANA. GIRONA.

El joc de la política té unes regles que als mortals del carrer no arribem a comprendre a no ser que ens despullem del sentit co?mú i fem una pila funerària amb els nostres prin?cipis que quedin reduïts a negres cendres, com el color metal·litzat dels cotxes oficials. D'adoptar criteris diferents dels reitera?da?ment exposats anteriorment en diuen ser conseqüents i transitòriament responsables. O sigui, que la irresponsabilitat mai existirà a menys que l'adversari critiqui el teu procedir. Cal mostrar disconformitat patològica a l'oponent i quan hi ha coincidència preguntar què és el que no funciona bé. No cal anar gaire lluny per comprovar que això és així, però com més a prop estem de la capital de l'Estat, major envergadura adquireix el sentit. Arribarem algun dia a confiar en ells?