La volia fer a Ángel Gabilondo, ministre d'Educació, en la conferència de Tribuna Girona de dilluns. Volia saber què opinava del sistema de finançament de l'educació superior. Aquí els estudiants (o els seus pares en molts casos) ?paguen les taxes universitàries anuals, que representen aproximadament un 10-15% del cost, i la resta repercuteix en els pressupostos públics; en canvi, en d'altres contextos, com a Anglaterra, aquesta repercussió no és directament dels impostos generals sinó que és a l'universitari, que un cop ha acabat els estudis i ha trobat feina se li reté del seu sou.

Alguns economistes diuen que el sistema anglès és més just a mitjà termini perquè no hi ha un traspàs de fons des dels que tenen menor educació (i, per tant, segons Gabilondo i totes les dades, menys oportunitats de feina), que són la majoria, als que en tenen més que són una minoria. Tanmateix, també diuen alguns economistes que és qüestió del període en el qual es compta el retorn social de la inversió que es fa als universitaris. És a dir, a llarg termini, com que els que tenen titulacions superiors tenen feines més ben remunerades, les retencions impositives també són més altes i, per tant, considerant un període suficientment llarg en el temps, s'equilibraria el traspàs inicial.

La seva opinió a aquesta qüestió hauria estat molt interessant, com ho va ser tota la conferència, i per posar-ho de manifest en transcric aquí uns tastets: "Si algú diu "jo ja estic educat" ja en podem saber una cosa: que no ho està". "La millor manera de saber si algú està educat és veure si és capaç de comprendre, de comprendre a l'altre". "Equitat sense qualitat és discriminació; i qualitat sense equitat és elitisme".