Deslleialtat és un terme que comença a aflorar massa sovint en les relacions polítiques i institucionals. La Generalitat acaba de xifrar en 1.312 milions d'euros el que costaran enguany a Catalunya les decisions unilaterals del Govern espanyol i que sempre acaben tenint una factura al darrere que aquest no pensa pagar. Però, si filéssim prim, deslleialtat també són totes aquelles promeses no complertes, totes aquelles obres aturades, tots aquells traspassos econòmics que mai no acaben d'arribar. I d'això els catalans en sabem un niu, perquè la deslleialtat d'Espanya sempre ha estat present a la nostra història, formant part de l'ADN de les relacions bilaterals.
Una deslleialtat que passa a ser infidelitat, perquè cada vegada que ens apropem ens dilueixen les victòries donant a tothom el mateix. I aleshores, sorgeix la desconfiança eterna, sabent que sempre ens tornaran a enganyar, perquè a part d'aixecar una mica la veu ens acabem conformant. I ara són les mesures per a l'estalvi energètic i demà serà una altra decisió unilateral que acabarem pagant. I així ha estat sempre, una darrere l'altra creient que la nostra paciència és infinita i que la nostra butxaca ho pot aguantar tot. Sabem la xifra d'aquest any, però només caldria afegir el cost de tots els anys anteriors per situar aquesta deslleialtat a la dimensió de l'engany i per ser conscients d'una sagnia que mai ens permet aixecar el cap.
Fa molt bé el Govern de Catalunya de posar preu a aquesta deslleialtat permanent, perquè potser així ens adonarem del que ens costa la infidelitat d'una Espanya que se sent còmoda cada vegada que ens fa el llit. Mentrestant, a casa nostra, TV3 decideix acabar amb la sèrie Infidels per la seva amoralitat, no fos cas que descobríssim que d'infidels i d'amorals l'Estat n'és ple.
