Actualment les escoles gironines, com també els instituts de secundària, tenen edificis construït amb aquesta finalitat. Uns són obra relativament recent, altres tenen ja prop d'un segle de vida, però han estat reformats i actualitzats. En altres temps, no pas massa llunyans, no era pas així. La major part de les instal·lacions docents s'ubicaven en pisos o baixos de lloguer, o en antics casals vinguts a menys o en tristos convents desafectats per la Desamortització i mínimament adaptats. Avui em proposo recordar-ne alguns.

Fins l'any 1908 en què es va inaugurar l'escola pública que tothom coneixia com el Col·legi de D. Carme, que és l'origen de l'actual Eiximenis, cap escola pública tenia local adequat. I aquell primer centre era exclusivament femení. Abans que es construís el col·legi del carrer Eiximenis, D. Carme Auguet regia una escola unitària emplaçada en un pis del carrer de Sant Francesc, ara Santa Clara, en l'edifici que posteriorment adquirí la Caixa de Pensions. Els nois hagueren d'esperar l'any 1911 per disposar del Grup Escolar Bruguera. En canvi les escoles privades confessionals sí que ja disposaven d'edifici construït pensant en aquella dedicació. En la segona meitat del segle XIX, els germans maristes, vinguts de França, s'instal·laren provisionalment en un local del carrer Blas de Fournas, mentre construïren els seus dos col·legis. Primer el del Sagrat Cor, a la plaça de la Mercè, el primer centre educatiu marista d'Espanya, i seguidament el de la Immaculada al carrer de Claveria. El primer és ara la seu de Càritas, i el segon va ser enderrocat. Modernament, mentre es construïa el nou col·legi marista a l'Avinguda Tarradellas, impartiren classes en un local del carrer de Santa Eugènia.

L'any 1891 les germanes Dominiques de l'Anunciata obriren el seu col·legi en un edifici de nova planta del carrer del Nord, i dos anys més tard un altre al Pont Major. Molt abans ja funcionaven els col·legis del Cor de Maria i de les Escolàpies, situats a banda i banda, respectivament, de les escales de la Catedral. Però en edificis ja existents, que foren convenientment adaptats. Les primeres en un gran casal que els facilità el fundador de la congregació, i les escolàpies a la que havia estat seu de la Pia Almoina. Aquest ara és el Col·legi d'Arquitectes, mentre que el del Cor de Maria encara pertany a la institució religiosa, però no dedicat a escola. L'edifici que fou col·legi de les Dominiques, en el carrer del Nord, va ser enderrocat per construir-hi un hotel; mentre que el centre docent es traslladava a un edifici de nova planta al carrer del Pare Coll.

L'any 1905, en arribar a Girona els germans de La Salle, també d'origen francès, obriren un col·legi en una casa del carrer de la Rutlla, fins que s'hagué construït l'actual edifici, que posteriorment ha estat considerablement ampliat. El de la Rutlla fou centre d'acolliment del Tribunal de Menors, i posteriorment s'enderrocà per edificar-hi un bloc d'habitacles.

Antigament funcionà un col·legi de nois al carrer que s'anomenava del Pes de la Palla, després Rambla Verdaguer i ara plaça de Catalunya. També s'ubicaren unes aules en la Casa de la Ciutat, on igualment hi hagué una escola de dibuix.

Al carrer d'Anselm Clavé hi funcionava el Col·legi de Sant Narcís, que fou el centre educatiu en què es formaren molts nois de Girona, al tombant del segle XIX al XX. Aquell edifici es dedicà posteriorment a Delegació d'Obres Públiques, i més modernament a caserna de la Guàrdia Civil. Ara és un cinema, que té l'entrada per la plaça Jordi de Sant Jordi. Davant per davant d'aquell gran casalot s'hi instal·là l'Escola Normal, en una construcció de planta baixa que havia estat el local social d'Athenea. Interiorment es comunicava amb un altre edifici de les mateixes característiques que havia estat projectat com a Escola d'Oficis, i que tenia l'entrada per la Gran Via de Jaume I. A Anselm Clavé hi cursaven estudis els homes i a Jaume I les dones. Anteriorment la Normal masculina estigué instal·lada en un pis del carrer de la Barca. La femenina ocupà primerament un pis del Carrer de Bellmirall i més tard el primer pis de la casa del carrer de Ciutadans que fa cantonada amb el carrer de Joaquim Pla Cargol. A la mateixa casa del carrer Bellmirall, abans que la Normal hi hagué un col·legi de monges franceses que havien estat expulsades del seu país en els primers anys del segle passat.

Abans de què s'inaugurés el Grup Escolar Bruguera no existia cap escola pública graduada, tot eren unitàries, repartides en pisos. Una al carrer de Mercaders, altre en el Palau dels Agullana, a les escales de Sant Martí. En l'edifici que és ara Casa de Cultura, quan estava dedicat a Hospici hi funcionaven dues escoles. La masculina a càrrec de mestres nacionals, i la femenina, a càrrec de les religioses paüles que regien la institució. En el mateix centre d'acolliment també hi havia escola de Belles Arts i tallers d'aprenentatge, que en realitat constituïren la primera escola de formació professional, amb uns resultats altament satisfactoris. En el carrer de la Rutlla, prop de l'encreuament amb el de La Salle, hi funcionà uns pocs anys una escola, instal·lada en un edifici de planta baixa.

La Societat Anònima Gròber patrocinà l'escola primària per nois anomenada de l'Ateneu, instal·lada en l'encreuament dels carrers de Sant Josep i Portal Nou. Aquella escola fa anys es clausurà, i l'edifici està destinat a seu de la Universitat a Distància.

L'Escola de Belles Arts funcionà molts anys en un edifici del carrer del Nord que en deixar de ser escola fou enderrocat.

Durant la Guerra del trenta-sis, en l'antic convent de les Adoratrius del carrer que aleshores s'anomenava del Dr. Robert, i ara de Sant Antoni M. Claret, s'hi ubicà un annex a l'Institut d'Ensenyament Secundari. El vell casalot del carrer de la Força ja començava a resultar insuficient a causa del notable increment de la matrícula i es buscaven noves solucions. Però després de la guerra les religioses adoratrius recuperaren el seu edifici i l'Institut s'hagué de reduir al de la Força, fins l'any 1966 en que es pogué traslladar a Les Pedreres.

Després de la guerra encara hi hagué noves escoles en locals improvisats. Un en el carrer Pascual i Prats, en l'edifici del Patronat Sant Pere Claver. Un altre en uns baixos d'una casa de pisos del carrer Antic Roca. Un de femení al carrer Portal Nou, en la casa que s'hi havia construït l'insigne pedagog Josep Dalmau Carles. En un pis del carrer de l'Auriga hi funcionà la Acadèmia Coquard, que posteriorment s'amplià en un annex situat en un pis de la Casa de l'Ardiaca en la Pujada de la Catedral.

Quan en el paratge de Sant Ponç arran de la riba del Ter s'hi acollí una populosa barriada d'immigrants, també s'hi improvisà una escola masculina i una de femenina. Quan a conseqüència de l'aiguat del 1962, desaparegué aquella barriada, aquelles escoles s'ubicaren en el claustre de l'antic convent de Sant Josep.

En una antiga casa senyorial del carrer de la Força, davant mateix de la porta del Museu de la Ciutat hi estigué instal·lat, un temps, l'Institut Francès. I a la casa Falló annexa al Palau Episcopal hi funcionà una escola primària que portava el nom de Nazaret.