El barret té, no hi ha dubte, una personalitat pròpia i realment polièdrica. El barret fa més altes les persones i n'allarga l'ombra; protegeix del sol i enalteix l'individu, reposa sobre la ment i hi projecta ficcions. El barret no queda bé a tothom, i no tothom es veu capaç de dur-ne. El barret crea iconografies, dignifica els herois i entotsola els malvats, caracteritza els oficis i accentua les vocacions. Es tracta, en definitiva, de gairebé un ésser viu, perquè sovint diu més de qui el porta que les seves paraules, veu les coses des d'una perspectiva més elevada que els ulls i aconsegueix, en les seves múltiples formes, singularitzar els paisatges. Potser per això l'artista Pere-Màrtir Brasó ha creat el Barret Peret, afortunada combinació entre alter ego i superheroi il·lustrat que projecta, sigui en quadres o vinyetes, les seves reflexions més incisives. El Barret Peret no és un simple acompanyant ni un element decoratiu, sinó una manera de veure el món, una mirada gens convencional que, fent justícia al carisma inherent als barrets, tant parla de política com de Van Gogh o Pla, de temes universals i de conflictes quotidians. I ho fa amb humor, naturalment: els barrets sempre han estat, també, icones de la comicitat i l'absurd, de la ironia i la mordacitat. Si es vol conèixer el Barret Peret se'l pot visitar al Museu Monjo de Vilassar de Mar, en una exposició formada per 25 peces que estarà oberta tots els caps de setmana d'abril. La visita és realment profitosa, perquè aquest barret, a banda que fa de demiürg per la personalitat del seu creador, simbolitza la necessitat d'aixecar la veu en temps de xiuxiueig. Aquesta és la gràcia del Barret Peret: des de la senzillesa, des d'un aparent costumisme, diu grans coses que massa sovint es perden en el trajecte que va del cap al verb. No és cap casualitat que la mostra es tituli Les aventures del Barret Peret, com aquells còmics en què el protagonista exemplificava, amb les seves gestes, els reptes col·lectius.
