Mentre els finlandesos paguem diligentment els impostos, ja que l'honestedat és considerada un pilar de la societat, em resulta difícil veure com els euros dels meus impostos es gasten en donar suport a països que han mentit sobre les seves economies i en els quals l'evasió fiscal és un hobby nacional." Així s'expressava un finlandès en una carta al britànic Financial Times. Un pensament que explica l'ascens electoral de la nova dreta euroescèptica, disposada a posar pals a les rodes del rescat de Portugal.

Però no és només el partit dels Autèntics Finlandesos, ja que els socialdemòcrates poden compartir un propòsit semblant, ni es tracta només de Finlàndia: al nord d'Europa, inclosa Alemanya, creix el rebuig a la idea de gastar encara més euros en els països del sud. La resposta que guanya terreny és un "que s'espavilin!" rebut amb preocupació per unes autoritats financeres que temen l'efecte sobre l'euro de la fallida d'un estat membre. Però aquests són temps en què tothom ?s'es?treny el cinturó i fa molta ràbia haver de renunciar a parcel·les de l'estat del benestar mentre una part de les finances nacionals es desvia cap a Irlanda, Grècia i Portugal. (Sí, Irlanda no és un país del sud, però és catòlica, i es nega a apujar l'impost de societats).

És inevitable veure més que una ombra de paral·lelisme entre aquestes noves actituds europees i la desconfiança que molts dels ciutadans de Catalunya mostren cap a les transferències de diners entre les autonomies més productives, com la nostra, i les que no aconsegueixen sortir del forat, i això que ja fa molts anys que contribuïm en el seu desenvolupament. El debat sobre el finançament es basa, en darrera instància, en uns sentiments creixents d'irritació i d'esgotament, que d'una manera o altra també condueixen a cridar: "Que s'espavilin!". Des del calendari de l'AVE fins a les peonades del subsidi agrari, tot fa feix a l'hora d'alimentar el convenciment que s'ha traspassat el límit i que els costos d'una pretesa convergència que no s'acaba de produir no compensen els hipotètics beneficis que no acaben d'arribar. La carta que esmentàvem al capdamunt podria publicar-se a la premsa catalana, signada per molts catalans, canviant simplement "nacional" per "autonòmic".

La gran diferència és que la victòria dels euroescèptics a Finlàndia ha posat la por al cos dels mandataris europeus, perquè Hèlsinki té capacitat de vetar l'operatiu financer de rescat de Portugal. En canvi, la victòria dels nacionalistes a Catalunya no fa ni fred ni calor a Madrid, perquè la Generalitat no pot bloquejar res de res.