Avui a la una del migdia Carles Puigdemont i Casamajó serà investit alcalde de Girona. Després d'un d'aquells ineludibles ajornaments legals exigits per rodatge democràtic. Per molts anys, alcalde Puigdemont! No em veig capaç de fer una valoració "política" de la vostra trajectòria. La meva valoració és personal i fa referència al vostre esperit de diàleg, la professionalitat i empenta periodística i la vostra catalanitat.
Avui m'esplaio en velles evocacions. Reculem trenta-tres anys. Us veig un vailet inquiet, de catorze o quinze anys. Assedegat de saber i de l'amor a Catalunya que ja heu rebut en el clos familiar. Amb veritable fruïció escolteu les converses que tenim a la rectoria de Besalú amb el vostre oncle avi, mossèn Joan Oliveras, amarat de catalanitat, contemplant aquelles pedres venerables, com ara comtempleu les de la Immortal Girona. M'abelleix evocar els viatges cap a Amer, amb mossèn Joan, per veure la família; sempre en tornàvem carregats de saborosos pastissos.
A principis dels vuitanta ens retrobem a Girona; políticament sou un jove militant de la Joventut Nacionalista de Catalunya que treballeu en el suggestiu món del periodisme ja amb una professionalitat evident. També curseu els estudis de Filologia Catalana al Col·legi Universitari de Girona.
L'any 1994 publiqueu un llibre suggestiu, de rabiosa actualitat, resultat d'una elaborada recerca periodística. El subtítol, "Catalunya vista per la premsa internacional". I el títol? Català què? Títol curt, aparentment inacabat, un autèntic banc de dades. Un llibre, també, d'una inqüestionable ironia. I segueix l'agència de notíciesÉ i el Catalonia TodayÉ Força, Carles! Avui inicieu un engrescador camí de servei polític al país i a la ciutat de Girona. Per molts anys.
