La recent dimissió de Rubalcaba dels seus càrrecs al govern fa pensar que immediatament després de l'estiu Zapatero convocarà eleccions, per la qual cosa ben aviat viurem una altra campanya electoral.

Ni a les catalanes ni a les municipals les enquestes es varen equivocar. En aquests moments els estudis demoscòpics assenyalen un clar avantatge del PP enfront del PSOE. Fins i tot, des de les files socialistes es pensa que el nou cartell electoral té com a missió principal intentar que no es repeteixin els resultats de les autonòmiques a l'Estat espanyol, en les quals el PSOE ha perdut bous i esquelles. Una derrota que no sigui per golejada ja seria un èxit per a un Rubalcaba que de ben segur lidiarà el bou més difícil de la seva llarga trajectòria política.

Zapatero intentarà al llarg d'aquestes properes setmanes cloure les reformes econòmiques i donar pas a una nova etapa política. De moment, però, els jutjats tornen a ser notícia amb les operacions Faisà i Gürtel, que afecten de primer el PSOE i en el segon cas el PP.

Màxims col·laboradors de l'exministre de l'Interior estan imputats com a possibles col·laboradors de la banda terrorista ETA, la qual cosa no deixa de ser sorprenent si tenim en compte que des del despatx de Rubalcaba s'han pres mesures letals per als etarres que encara tenen empresonats dirigents de l'antiga Batasuna. Aquest afer l'intenten explotar els conservadors i els mitjans de comunicació afins per lesionar la candidatura socialista.

D'altra banda, el cas dels vestis i la roba de Milano afecten el president valencià Francisco Camps i alts càrrecs del PP. Al darrere dels regals de vestits, rellotges i fins i tot algun cotxe, s'hi podria amargar una trama de finançament irregular que podria afectar la credibilitat del mateix Mariano Rajoy, que en el fons es va veure obligat a defensar la candidatura de Camps sense gaire alegria. El PSOE vol treure suc de tot aquest entrallat que acabarà veient un president autonòmic en actiu a la banqueta dels acusats.

Malament anem quan el país se l'entreté en afers de clavegueres com aquests, mentre Espanya es gronxa al costat d'Itàlia, tot veient cada vegada més a prop la convulsió interna de Grècia, que pràcticament es troba en fallida. Ni PSOE ni PP han estat capaços de trobar fórmules per actuar conjuntament i donar credibilitat a nivel europeu a les finances espanyoles. Uns i altres fan la guerra pel seu costat, tot esperant que es repeteixin els esdeveniments que han viscut els portuguesos fa només unes setmanes en què Sócrates es va veure obligat a deixar el poder.

Només Duran Lleida pot fer d'home bo en el futur per tal que uns i altres intentin posar-se d'acord a favor del bé col.lectiu. De totes maneres, ell continua assolint èxits en la negociació de traspassos gràcies a la feblesa socialista, per la qual cosa en un futur immediat no li interessa que el PP assoleixi una majoria absoluta que en aquests moments li atorguen les enquestes.

Tot fa pensar que els ciutadans aniran a les urnes el proper mes de novembre i les estratègies de les dues grans formacions de ben segur no oferiran cap sorpresa. Continuaran lluint la política de l'empastifada, mentre en Duran seguirà anant a la seva i cobrant rèdits en cada votació que decanti la balança.