Els turistes són els responsables de l'èxit del turisme però estan fent impossible ser turista. Ho dic com a turista. Res de donar la culpa als turistes emergents. En la mesura que prefereixo no repetir destí sóc tan turista que començo a arribar a aquest lloc com un indi, un rus o un xinès.
Aquest estiu vaig passar deu dies a Londres. Era la meva tercera vegada però acompanyava una turista emergent (poc hi ha més emergent, en tots els sentits, que l'adolescència). Dins del circuit turístic -tot l'immens centre Londres, el vell per vell, el nou per nou- el visitant només troba altres turistes i persones que estan treballant per al turisme, inclosa la guàrdia de Sa Graciosa Majestat. Com que ara tot fotografia -menys la memòria, encara que sigui fotogràfica- en qualsevol enclavament el turista sortirà retratat amb un altre turista al fons fotografiant un altre turista com en un joc de miralls paral·lels o en una vall d'ecos visuals.
Dins del circuit turístic només es veuen turistes però fora d'aquest no es veu res perquè els vilatans estan treballant o descansant i el més normal és que no deixin als turistes entrar a les oficines o als dormitoris a retratar-los.
Vaig portar de Londres algunes fotografies, unes poques compres de turista i una sensació de seguretat que vaig atribuir al que se'n diu "impressions de turista".
Sí -comentava- no hi ha més atracaments que els que es cometen als edificis de la City per mitjà d'ordinadors.
Tres setmanes després, Londres crema i Scotland Yard està tan perplex com jo, fet que iguala les impressions de turista a les conclusions policials. El govern britànic assegura que és una violència injustificada, però essent liberal , com trobarà justificació que els marginats actuïn amb violència contra la propietat en lloc de morir-se de gana i merda com exigeix la seva religió?
