Cal que la planificació en matèria de salut es fonamenti en els principis universals de la bioètica: el principi de beneficència (objectiu d'obtenir el millor bé per al pacient), el principi de no-maleficència (procurar evitar sempre un mal major), el respecte per l'autonomia del malalt (sense imposicions de caire paternalista), i l'aplicació de la justícia que dóna a cadascú allò que li correspon.
Quan les planificacions no parteixen d'aquests principis ètics i obeeixen a motivacions de tipus polític o sensacionalista, s'erra en allò que es fa, i s'actua en perjudici dels usuaris del sistema de salut. És fonamental la racionalització a fi de fer actuacions acurades i oferir una assistència amb les millors garanties per als usuaris.
Tal vegada aquesta capacitat de racionalització no ha caracteritzat els polítics que han governat els destins del nostre país durant aquests darrers anys. Quan tot just recuperada la Generalitat, vaig participar en diferents comissions de planificació sanitària, reunits entorn del conseller Dr. Ramon Espasa, es posaren damunt la taula de debat diverses propostes i diversos models. Alguns vam defensar el model francès d'assistència sanitària, que suposa un estalvi important en edificis i el seu manteniment, alhora que estimula la motivació dels professionals de la salut.
Tanmateix es va discutir el model hospitalari. Des del consell assessor per la prevenció del retard mental, convocat pel conseller Dr. Josep Laporte, em vaig oposar que s'obrissin hospitals que donessin atenció obstètrica si no hi havia, de forma obligatòria, un pediatre de guàrdia de presència física. L'atenció correcta al part, per evitar danys irreparables al nadó, ha de comptar amb la presència física d'un pediatre. Sempre he entès que és millor no fer allò que no es pot fer bé, que mai es pot donar una idea de falsa seguretat. Així ho vaig deixar escrit en diversos documents.
Han passat trenta anys; s'han obert hospitals i s'han inaugurat ambulatoris. No puc afirmar si, al llarg d'aquest temps, han tingut més pes els arguments tècnics o els interessos polítics. La meva impressió, però, és que s'ha donat preferència als segons i, sense racionalitzar, s'han anat inaugurant serveis ambulatoris i hospitalaris, sense donar la importància deguda als principis bioètics, i oblidant que els fonaments sobre els que s'edificaven totes aquestes estructures tenien tota la feblesa que suposa la dependència d'un sistema econòmic que podia fer fallida.
No sé si hi som a temps. Però de cara al futur més immediat caldria convocar a qui tingui els coneixements tècnics suficients per procurar mantenir la qualitat assistencial.
