Narren les necrologies que el mag Steve Jobs no es limitava a fer bruixeria tecnològica amb l'iPad, l'iPhone i altres prodigiosos estris que han convertit Apple en una exitosa multinacional de la informàtica i a la vegada en una confraria de devots dels seus productes. Home de ciència i números, Jobs militava també a les files del pensament màgic que desdenya o almenys relativitza el valor de la raó. Com a tal, seguia els ensenyaments del Buda, s'alimentava sota els principis de la macrobiòtica i confiava la seva salut a les anomenades medicines alternatives. No hi ha res d'estrany, en això. Un geni capaç d'idear màgies com l'eteri núvol -o iCloud- que en el futur allotjarà els llibres, la música, l'art i els pensaments del gènere humà, havia de tenir per força alguna cosa mística. Diuen per exemple els biògrafs pòstums que Jobs era una mica al·lèrgic a la dutxa; però aquesta és una manera més aviat grollera de descriure els seus hàbits.
En realitat, és la mateixa ciència mèdica la que s'encarrega d'alertar sobre els riscos de l'excés d'higiene i de les dutxes gairebé compulsives amb les quals tants es maltracten la pell per després untar-la amb cremes reparadores. Fidel a la filosofia budista que professava, el gran cap d'Apple semblava haver arribat a la convicció que el secret del benestar resideix en l'equilibri. La idea que la virtut està justament en el mig havia estat enunciada ja per Aristòtil i represa per Sant Tomàs d'Aquino, encara que el verdader copyright d'aquest elogi de la temperància correspongui més aviat a Buda. En l'essència del budisme hi és, precisament, la necessitat d'evitar els extrems -ja sigui de satisfacció o de mortificació- mitjançant la recerca del Camí del Mig que permet aconseguir el nirvana sense més que moderar les ganes.
Jobs va tirar per aquest camí en adoptar el règim d'alimentació macrobiòtica que intenta establir -fins i tot en el pla de la gastronomia- el correcte equilibri entre el yin i el yang: entre l'un i el tot. La saviesa d'Orient arriba a xifrar en cinc yin per cada yang la proporció que ha de tenir qualsevol aliment prestigiós de saludable, el que al canvi vindria a significar cinc dosis de potassi per una de sal. Les viandes que no compleixin aquests requisits alteraran, d'acord amb aquesta recepta, l'estat espiritual dels seus consumidors: ja sigui produint-los angoixa, ja obstruint la necessària claredat mental.
Res a veure amb el groller i sensual Occident, on com a molt considerem poc espirituals aquells plats que tendeixen a originar gasos i la consegüent necessitat d'evacuar-los de l'organisme. Aliè a aquestes grolleries, l'asceta Jobs no només practicava el budisme i les seves dietes alimentàries adjuntes, sinó que portava també la seva fe en el pensament màgic fins a l'extrem d'adoptar les teràpies de la medicina alternativa. Va ser aquesta confiança la que sembla que va fer que retardés durant diversos mesos la intervenció quirúrgica aconsellada pels seus metges -no exactament alternatius- per tallar el càncer de pàncrees que li van descobrir fa vuit anys i que finalment acabaria amb la seva vida. Lluny d'atendre les seves amonestacions, Jobs va optar pels sucs de fruites, l'acupuntura i les pocions d'herbes combinades amb la meditació transcendental com a terapèutica per a la derrota del tumor. Quan per fi va acceptar la invasió del seu cos per la més ordinària medicina del bisturí, la malaltia ja havia progressat de manera irreversible, segons va confessar anys més tard el propi pacient penedit a un dels seus biògrafs.
Sorprèn que un visionari de la tecnologia com Jobs fos a la vegada un devot del pensament màgic que tendeix a substituir les lleis de la raó per les de la fe. Deu ser que alguna cosa hi havia d'al·lucinació i quimeres complertes en aquestes altres màgies amb les quals el guru d'Apple va fascinar milions de compradors a tot el món.
