Ja fa temps que vivim en un camí cap a l'apocalipsi. Aquesta setmana gairebé ha semblat que hi entraríem directament: el final de la campanya electoral, amb el possible guanyador negant-se a dir el que faria per sortir de la crisi, i el món econòmic internacional desconfiant del que pugui passar a partir de demà.

Per altra part, sovint he insistit en aquest espai que l'arrel de la crisi es troba en una manca de productivitat de l'economia espanyola i en el sobrepès que hem de suportar pel continuat augment del preu del petroli. Si en un any aquest cost feixuc ha augmentat l'equivalent de l'1% del PIB, com volem créixer i crear treball? Així, veient com el món demanda cada vegada més petroli i com el preu ha de continuar pujant, perquè s'ha d'extreure de jaciments cada vegada més costosos, la conclusió és que l'empobriment de la societat esdevé inevitable.

Però heus aquí que els economistes optimistes, que pensen que l'home sempre trobarà una solució tecnològica per resoldre qualsevol problema, han tingut novament raó. Està apareixent un fet que pot canviar el panorama ombrívol que tenim davant nostre i crec que avui, un dia prou relaxat, és una bona ocasió per explicar-lo.

Es tracta de la troballa d'un nou tipus de gas natural. El petroli té extraccions cada vegada més complicades, sigui a grans profunditats marines, sigui embolcallat en terres a Canadà. El seu pes en l'economia, notablement en el transport, el fa insubstituïble. Podrem resoldre més o menys tots els usos energètics de la societat electrificant-la, però no podem transportar totes les mercaderies en vehicles elèctrics o en tren. Només el pas dels 10.000 camions diaris de la frontera de la Jonquera necessitarien un tren de 750 m de llargada cada 5 minuts, cosa impossible. La conclusió era, doncs, que el transport havia d'anar a menys, fent l'economia més local i menys global.

Què és el que ha canviat amb la nova troballa de gas natural als Estats Units? Que és massiva i que afecta de forma important la seva economia. El nou gas es diu Shale gas, gas d'esquistos. Fins ara els jaciments de petroli i de gas es trobaven en bosses. Només feia falta punxar la bossa i extreure'l. Però n'hi ha en formes més complexes, en bosses més petites, associats al carbó (el famós grisú), i enmig de porus de les roques. La nova tecnologia del Shale gas resol l'extracció del gas que es troba enmig dels porus de capes rocoses. La tecnologia consisteix en una perforació vertical fins trobar la veta rocosa i, arribats aquí, en una perforació horitzontal penetrant-hi dins. Llavors es practica una fracturació de la roca amb aigua a una pressió molt elevada, a la qual s'afegeix sorra per evitar que la roca esclatada torni a tancar l'esquerda. Això a més va acompanyat d'alguns dissolvents per dissoldre els hidrocarburs líquids que hi pugui haver. A mesura que s'extreu l'aigua de la fracturació surt el gas a l'exterior. La importància del fenomen rau en la magnitud de gas trobat i en les expectatives mundials. També en els nous problemes ecològics que puguin sorgir. Per exemple com que la veta de roca porosa amb gas pot estar en contacte amb algun aqüífer, aquest es pot veure contaminat. S'explica que als Estats Units ha sortit gas d'una aixeta d'aigua d'una casaÉ i a França comença a haver-hi una batalla important per evitar l'extracció d'aquest gas que, per altra part té el jaciment més important sota París.

Al món els principals jaciments de Shale gas són als Estats Units, Brasil, Argentina, Xile, Sud-àfrica, Austràlia, Algèria, Líbia, França, Alemanya, Polònia, Estònia i la Xina. Per veure com aquest fet pot afectar a l'economia només s'ha d'observar el preu del mercat lliure de gas, el Henry-Hub, amb una caiguda del 22% des del mes de maig mentre que el petroli manté el preu de 110 $/b. Si fins ara el preu del gas es venia en el mercat internacional amb fórmules associades al preu del petroli, l'extracció de Shale gas està forçant al desacoblament entre el preu del gas i el del petroli. Així, si el preu del gas a casa nostra el podem trobar per més de 25 ?/MWh, si el petroli té un preu de 50,1 ?/MWh, el preu actual del Shale gas és de 12,3 ?/MWh.

Les conseqüències són enormes. La primera és que el món sabrà resoldre transitòriament (fins que s'esgoti novament el gas) el problema del transport de mercaderies passant els camions a gas natural com a combustible, cosa en la qual ja es treballa als Estats Units. La segona és que aquesta és l'estocada definitiva a l'energia nuclear i un fre al carbó. La tercera és que hi haurà la temptació de frenar l'entrada d'energies renovables en no poder competir en preu amb el nou gas. La quarta és que ja hi ha una relocalització d'empreses intensives en energia cap els Estats Units, una autèntica reindustrialització. La cinquena, conseqüència de l'anterior, és que serà Estats Units qui farà de locomotora de l'economia mundial arran de trobar novament allò que sap fer, produir a gran escala amb energia barata. Recordo que la Xina no por fer de locomotora en no tenir consum, però Estats Units sí que ho pot fer.

Per tant, a part de fer els deures en l'economia europea, la crisi es resoldrà quan sapiguem frenar l'entrada de productes xinesos en la nostra economia (apujant l'IVA, posant una taxa de carboni) i quan el dòlar es mogui a valors propers a 1,1 $/?, cosa que passarà quan els efectes de la reindustrialització americana comencin a ser efectius, potser d'aquí a un any. Els especuladors tenen on invertir, en dòlars.