Cartes al director

Mateu Figuerola Sánchez (Girona)

De mica en mica, la Generalitat segueix avançant en els passos per centralitzar tot el turisme a Barcelona i deixar Girona de la mà de Déu. Després de la retirada de les subvencions a Ryanair, després de la taxa als establiments hotelers, l´última punyalada és l´augment desorbitat del bitllet d´anada i tornada de tren. Fins ara la gent que coneixia les bondats de Girona es reservava un dia per pujar a fer una passejada per la ciutat, i ho feien en tren, perquè tot i els problemes que dóna és l´única alternativa viable per als turistes.

Quina sorpresa tan desagradable que he tingut quan, a uns coneguts que han vingut a passar uns dies a Catalunya i s´allotgen a Barcelona, m´ofereixo per fer-los de guia de la ciutat. La sorpresa: 20 euros per persona. Ja no hi ha descompte per anar i tornar. Ja no hi ha descompte per a nens. Una escapada que la setmana passada els hauria costat 65 euros, parella amb tres fills, ara en costa 100. Això, senyors meus, és una pujada del 50%, molt lluny del 8% que afirmen. Evidentment li van dir al taquiller que es guardés els bitllets on volgués, però que no cobrés aquesta salvatjada. Em truquen i em diuen que no em molesti a esperar-los a l´estació, que es queden a Barcelona.

I així és com una família convençuda de visitar la ciutat opta per no fer-ho a l´últim moment per l´abusiu increment de preu que la Generalitat s´ha tret de la màniga. L´última punyalada al turisme gironí. Cinc turistes que ha perdut la ciutat ja al primer dia de les noves tarifes.

Que li canviïn el nom i no ens enganyin més: Generalitat de Barcelona. També, pel poc o gairebé res que han fet pel tren a Girona, que tornin les competències a Madrid, que el govern central per molt PP que sigui encara entén que el ferrocarril és un servei públic.

Girona es queda sense campanades per segon any consecutiu

Irene Fernández. (Girona)

Girona, 31-12-11, 23.59 h, Catedral de Girona. Raïms comptats i els ulls clavats al rellotge de la catedral de Girona. Centenars de persones deleroses de complir amb la tradició de començar l´any a la majestuosa escalinata o a la plaça dels Apòstols. Les broques fan l´últim moviment i marquen en punt la mitjanit. Espera d´uns segons. Silenci. Creuament de mirades estranyades i incredulitat en comprovar que no sonaven les desitjades dotze campanades. La incredulitat inicial es va anar convertint en frustració i en indignació en alguns casos. La decepció es va apoderar de la majoria de ciutadans presents a la rodalia. Tots van haver d´improvisar qualsevol sistema per menjar-se els raïms de la sort sense el so habitual que els acompanya.

Molt penós tot plegat.

Un furóncol a Sant Gregori

Mateu Frigolé Teixidor. Montcal ­(Canet d´Adri).

Al poble de Sant Gregori li ha sortit un furóncol, una erupció en forma d´edifici gegantí al bell mig del poble.

Semblava que aquest tipus de construccions amb alçades fora del normal, sobretot en zones d´edificació baixa, ja no les veuríem més. Tenim encara molt present la brutal acció de descontrol a la nostra Costa Brava, que va ser durant molts decennis la víctima preferida dels especuladors urbanístics. El més estrany és que Sant Gregori era un dels pobles que havia mantingut aquests últims anys un criteri d´edificació més ben planificat, sense blocs d´altura i amb un màxim de planta baixa i dos pisos. Doncs ara resulta que el seu Ajuntament aixeca un edifici que es carrega olímpicament tota la bona feina d´aquest temps.

Estem d´acord que també són planta baixa i dos, però la seva alçada de sostres el converteix en un autèntic monstre. Sí, ja ho sabem que un consistori amb majoria i de la branca dels millors es pot passar o modificar qualsevol normativa pels faldons, sense demanar l´opinió del poble i dels veïns afectats, però no deixa d´ésser un brunyol urbanístic que ha hipotecat una bonica zona del poble per sempre més.

El meu besavi, que ja en el segle XIX va edificar una bonica masia en aquest indret, i el meu avi que hi va néixer, i va ser un bon constructor, crec sincerament que sentirien vergonya del que s´ha fet en el seu estimat Sant Gregori. Perdoneu, però algú ho havia de dir. ?

Tornem al segle XVIII?

Àngela Ferrer i Mató. (Girona)

En aquest segle trobem l´anomenat «Despotisme Il·lustrat», el lema del qual era: «Tot pel poble sense el poble», o també podem recordar la famosa frase del rei Lluís XIV: «L´Estat sóc jo». En ambdós casos i tenint en compte el caire que estan prenent els governs actuals (Central i Generalitat) podríem deduir que són totalment vigents les dues frases pronunciades tant i tant temps enrere. Què fem el poble a part d´escollir els governants amb l´esperança que «aquests sí» faran les coses com cal i afavoriran el poble, la qual cosa és el seu deure? Ens diuen i ens fan creure que estem en democràcia però en realitat ens estan prenent el pèl i ens prenen per rucs. Tots sabem comptar, no som analfabets com la majoria de persones en el segle XVIII i no ens mamem el dit. Com no li cau la cara de vergonya al senyor Rajoy quan anuncia amb cara beatífica que apujarà les pensions un miserable 1% i després, tan panxo ell, deixa anar que les retencions seran superiors per a tothom. Algú s´ha fixat que encara es cobrarà menys i parlo de jubilacions que no són ni de bon tros generoses? I que si són mínimes potser cobraran 3, 4, 5 € més? Ens volen fer beure a galet?

Per què no fan tornar a tots els que ens han robat els diners que han aconseguit de manera totalment il·legal? O suprimeixen privilegis, dobles càrrecs, cotxes oficials i un llarg etcètera de despeses inútils que només beneficien uns quants corruptes i vividors? Només recuperant aquests calés que s´han embutxacat deixaria d´haver-hi crisi. No m´importaria que no els engarjolessin, però sí voldria que visquessin amb el sou mínim, que per cert, el que ho havia d´arranjar tot, també ha congelat. Estem atrapats per uns governs que estan ofegant el poble i tenen la barra de dir que estem «en democràcia». No s´ho creuen ni ells.