No parlo d'aquesta rècula d'economistes trempats que després d'arruïnar l'economia mundial amb els seus tripijocs i trampes que els polítics permeten, són ara polítics, alguns d'ells ni tan sols escollits democràticament, per gestionar allò que van desorganitzar abans. Parlo de la festa de cap d'any: en què per decret llei tant tu com els teus us heu de divertir.
La gent lloga cases rurals, va a macrodiscoteques: fa sopars a casa amb els amics. La gent et pregunta què faràs per cap d'any, i si, per un atzar còsmic, resulta que no fas res, et miren com si acabessis d'aterrar de Ganimedes. Tenim la pressió social de les dates del calendari, de celebrar-ho tot, de disfrutar-ho tot. I no queda mai bé explicar que no faràs res per cap d'any, o que no t'agrada celebrar el cap d'any. Quin inadaptat social! L'interès per celebrar el canvi de data et col·loca de vegades amb la veritat vertadera, que dirien els de la publicitat: no pots, o no et va bé, o t'estimes més allunyar-te de tot. És la vocació d'estranyot, de freaky que tots tenim a dins. Contra això, contra la dictadura del cap d'any, hi ha la proposta de celebrar-lo quan vulguis. De fet, ja algun poble celebra el tema quan vol, pel seu compte i risc: el dia abans, a les 12 del migdia del mateix dia. Prenen llaminadures en lloc de raïm. Allò important és sortir a la tele i fer-se publicitat. Però anant més enllà, no seria més divertit celebrar-ho quan tu realment vols, quan tu i els teus teniu ganes de fer-ho? No és més divertit crear el teu cap d'any particular?
Estaria bé poder deixar enrere les coses antigues, per començar les noves i poder dir: doncs mira, aquest mes d'abril comença el meu cap d'any particular. A partir d'aquí, fora els problemes. Fora les depressions. Fora els antics amors que van acabar com el rosari de l'Aurora o com la convivència a la Síria actual. Decidir recomençar quan ets pare o mare i la vida et canvia dràsticament. O quan surts del pou negre de l'atur: a partir d'aquí, pots dir, comença el nou any per a tu. La nova etapa de la teva vida. No estaria bé poder escollir tu mateix quan recomences, i no quan t'obliga la publicitat, la Igartiburu o la pressió social? Al final, ets tu mateix el que crees els nous propòsits, els teus nous límits, els nous objectius per assolir: ser feliç quan vols ser feliç, no quan els altres volen que ho siguis. Ah, i és més barat.
