Des de temps ancestrals, l'home ha recorregut a allò sobrenatural, a la meravella, per explicar l'inexplicable, per oferir una interpretació tancada de la realitat. És així com els antics relacionaven un eclipsi amb una bona o mala collita, una victòria o derrota a la guerra. Estudiosos de la literatura com Victoria Cirlot han explicat com el cristianisme va "regular" aquest món esotèric. A partir de llavors, només Déu pot fer i desfer, i d'allò meravellós passem al miracle. L'Església té el monopoli de l'ocultisme, la màgia i els fets paranormals, que passen a ser racionals quan s'admet l'existència del miracle. Com el de sant Narcís i les moques, o com el de les dotze campanades de la nit de Cap d'Any. Efectivament, estem assistint a la producció d'un nou miracle que segurament passarà a la història. No en coneixem encara les conseqüències. Però el cert és que els gironins que l'últim dia de l'any s'apleguen sota el campanar de la Catedral no poden escoltar les dotze campanades, que sí escolten nítidament altres gironins. És una distinció entre els que aniran al cel o a l'infern? És un signe apocalíptic? Nostre senyor aclarirà el nou miracle.
