Aquestes festes són les dels nounats, no en va el tema central del Nadal és el naixement de Jesús de Natzaret o de Mitra, abans, o de qualsevol de les deïtats solars ancestrals. El cas és que celebrem la fi d'un cicle i el naixement d'un altre, per ?exemple, d'un any nou. Sigui com sigui els nounats són el centre de la festa i en el calendari de celebracions "tradicionals" del cicle de Nadal hi ha els dos clàssics de ?l'Any Nou: el concert de la Filharmònica de Viena i la competició per ser el primer nadó de l'any. Enguany, una vegada més, la població immigrada ha guanyat per golejada a la població "autòctona" -les cometes són perquè tots som immigrants, personalment o familiarment parlant. A Girona el nounat és diu Alí i és fill de senegalesos, a Barcelona Diana i és filla d'equatorians, a Lleida Mekhamedamin és d'origen marroquí i només a Tarragona el primer fill de la província, en Pol, és fill de nacionals.
Els catalans fa anys que estem en vaga demogràfica i en això sí que som capdavanters mundials. Cada vegada els nostres joves busquen parella estable més tard, els costa més anar a viure junts i trobar el moment adequat per tenir fills i, sovint, quan finalment decideixen tenir-ne cada vegada els és més difícil tenir-los amb mètodes naturals. La dolça venjança de la natura és que entre les parelles que han de sotmetre's a la fertilització artificial abunden les bessonades, la qual cosa equilibra així, en certa manera, la seva tardança. Els demògrafs i els economistes no paren d'avisar-nos que no és bona una taxa de fertilitat tan i tan baixa per al país, que si continuem així la població catalana disminuirà, que està en perill el pagament de les pensions del futur i un reguitzell més de desgràcies futures. Jo, que com a historiador em dedico al passat, la qual cosa té el gran avantatge que el marge d'error és més petit, veig que fins ara Catalunya no només no ha disminuït la seva població sinó que l'ha incrementada com a conseqüència de successives onades migratòries. En un futur pròxim, i no crec equivocar-me, hi continuarà havent al món centenars de milers de persones joves disposades a migrar a Catalunya per cobrir les necessitats de mà d'obra. Així que la qüestió demogràfica a la que s'al·ludeix no és exactament que no hi hagi voluntaris a fer de pares a Catalunya sinó quins pares volem. És en aquest context que hem d'interpretar les antigues crides de Jordi Pujol perquè els catalans tinguéssim més fills. Ara, el conseller de les retallades sanitàries, en Boi Ruiz, ha reprès el vell discurs nacionalista i ha aprofitat el naixement del primer nadó de l'any per recordar-nos que els catalans hauríem de tenir més "catalanets". És una idea magnífica, però llàstima que les seves polítiques no siguin gaire coherents amb els seus desitjos. Vol que els catalans tinguin més fills? Doncs creï més llars d'infants, augmenti els ajuts públics als nadons, millori la sanitat pública i no recomani que ens fem d'una (cara) mútua, garanteixi un ensenyament públic de qualitat i gratuït i unes matrícules universitàries barates, faci polítiques actives d'emancipació juvenil, abaixi el cost de l'habitatge habitual, no obligui la gent a fer-se un pla de pensions per por de no cobrar prou amb la jubilació pública, aconsegueixi feina per a tothom i apugi els salaris per sobre de la inflació. Això o calli.
