L'any 82 ens queda una mica desdibuixat. Per això val la pena recordar que, el 18 de juny d'aleshores, va néixer el Museu del Joguet de Catalunya. El museu va obrir les portes a l'antic Hotel París de Figueres, amb ganes d'aprofitar la riuada d'estrangers que venia a veure els partits del Mundial.
Els hooligans futbolístics, és clar, de seguida se'n van tornar a casa seva. Però a nosaltres ens va quedar un museu original i amb empenta. Un indret que ha repartit tones d'il·lusió, imaginació i somriures a un gavadal de visitants de nacionalitats, edats i sensibilitats diversíssimes.
Naturalment, el mèrit de tot plegat recau en la tossuderia constructiva de Josep Maria Joan i Pilar Casademont, acomboiats en aquest viatge per un equip de treballadors eficients i entusiastes. Uns i altres han sabut construir i fer créixer aquest espai màgic, ric i sorprenent, que ha esdevingut un punt de referència en l'imaginari de la nostra col·lectivitat. Una proesa que no té preu, com saben tots aquells que remenen en el ram dels intangibles.
Des de fa uns anys, el museu està patint amb cruesa les vicissituds de la crisi. Si haguessin pogut disposar de recursos, les sales de la tercera planta estarien obertes i funcionarien a tot drap des de fa mesos. Una llàstima.
La capacitat del seu director per bellugar projectes, i per resistir els xàfecs sense perdre el sentit de l'humor, és un capital privilegiat. Però no cal abusar-ne. Arremanguem-nos una mica i contribuïm a fer que, durant aquest trentè aniversari, el palau de l'alegria figuerenca recuperi l'embranzida habitual.
